M. Alma Bracho ens respon algunes preguntes sobre el VIH i la sida, en les quals aprofundeix en la transmissió del virus, els tipus de tractaments duts a terme i la importància de diferenciar virus i malaltia.

Mirko Grmek va proposar el concepte de patocenosi per indicar que cada malaltia no és un ens aïllat, sinó que forma part del sistema dinàmic de malalties que afecten una societat en cada moment.

Bonaventura Clotet és un dels investigadors més rellevants d’àmbit internacional en el desenvolupament i l’aplicació d’estratègies terapèutiques per erradicar i prevenir la sida

Amb motiu del Dia mundial de la sida parlem amb Esteban Martínez, metge i president de GESIDA,  per a conèixer la situació de les persones amb VIH en el context de l'actual pandèmia.

Gairebé sempre han estat els canvis ecològics entre les comunitats humanes i l’entorn els que han provocat canvis en la patogenicitat i en les malalties epidèmiques.  

En el cas de la pandèmia de COVID-19, tornen a estar presents molts factors que han marcat el recorregut de les malalties emergents en els darrers cinquanta anys. Un temps en què el control i la prevenció de totes aquestes patologies hauria d'haver estat un dels objectius prioritaris de l’acció sanitària internacional.

Informar sobre el VIH de manera rigorosa i sense recórrer a tòpics estigmatitzadors continua entre els reptes per als mitjans de comunicació.

Podem separar dos moments en la història de les narracions sobre malalts de sida: abans i després del descobriment de les triteràpies. Analitzem els canvis que ha produït en la literatura aquest nou paradigma.

Un article publicat a la revista Nature desmunta el mite de l’infectat 0 que va caure sobre Steward Gaëtan Dugas, un dels primers morts per la sida als EUA i que va ser culpat per la literatura i la premsa de l’època.

Mitjançant estudis evolutius es pot tractar de predir com respondrà el virus a la presència de fàrmacs, o quines variants és més probable que es propaguen en un futur.