No hi ha major error que una crítica dedicada només a cantar encerts. El jove periodista o el jove científic que decideixi iniciar-se en aquest nou ofici es convertirà sens dubte en el pare de tot un gènere.

[caption id="attachment_2501" align="alignleft" width="189"] Tot el que cal saber per saber-ho tot. Jesús Purroy i Vázquez. Bromera. Alzira, 2008. 176 pàgines.[/caption] Jesús Purroy ha escrit un llibre sobre ciència i científics, dirigit al públic general, però que serà sobretot llegit i apreciat pels científics. Amb un

Entrevista a Xavier Duran (Barcelona, 1959), periodista especialitzat en la divulgació científica amb una de les trajectòries més reeixides del nostre entorn cultural i lingüístic més immediat.

Vladimir de Semir és periodista i director del Màster en Comunicació Científica de l'Institut d'Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra, com també de la revista Quark. Ciencia, medicina, comunicación y cultura.

Entrevista a Rosa M. Ros, directora del programa «Ciencia en Acción, concurs internacional per la divulgació de la ciència.

El concurs «Ciencia en Acción» està dedicat a la difusió de la ciència. En 2006, Mètode va rebre el primer premi de la modalitat de «Treballs de divulgació científica».

L’any 1998, vàrem entrevistar el professor Francisco Tomàs en aquestes pàgines de Mètode, quan acabava de prendre possessió del càrrec de vicerector d’Investigació de la Universitat de València. Fou una entrevista suggerent i a vessar de projectes, i amb un titular ben explícit: «No es poden posar fronteres al coneixement científic» (Mètode, 19). Vuit anys després, amb motiu dels 50 números de Mètode, tornem a parlar amb ell, aquesta vegada com a rector de la nostra universitat. Volem repassar –tot i que molt sumàriament– les coses que han succeït durant aquests anys: els projectes que s’han fet realitat i els que encara cuegen, els somnis aconseguits i els reptes pendents.

Val a dir, per començar, que la lectura de textos de divulgació científica, i encara el consum d’altres tipus de productes per vehicular aquesta divulgació, és per a molts una font particular de gratificació intel·lectual. Per això, encara que no hi haguera unes altres raons per a lloar la divulgació científica que la raó esmentada, aquesta seria prou per certificar-ne la conveniència si més no. Però, hi ha unes altres raons, i d’això tracten aquestes línies.

Aquest article ens fa un recorregut pel món del cinema submarí, que des dels seus orígens lligats a la fotografia submarina, ha provat de captar i comunicar al món els misteris dels fons oceànics.

Patricia Fara és membre docent de Clare College en Cambridge, on ensenya història de la ciència. Ha desenvolupat fins avui una carrera original i sorprenent que l'ha portat finalment a ensenyar a Cambridge i ser una reputada autora de llibres de divulgació científica. Tot i