Una de les millors obres de teatre escrites al segle xx parla de ciència, de científics i d'éssers humans sota el pes de les seves responsabilitats respecte als seus congèneres. Parlem de Copenhaguen, de Michael Frayn.
Francisco Tomás Vert ens rep al seu despatx de la Facultat de Química al Campus de Burjassot. S’ha llevat l’americana, i va en mànegues de camisa, amb la corbata llampant. El professor Tomás Vert és catedràtic de Química Física de la Universitat de València, de la qual ha estat rector entre el 2002 i el 2010.
Com serà la comunicació ambiental del futur? En aquest article, Joaquín Araujo ens presenta com pot evolucionar aquesta especialització de la informació i els reptes que romanen.
Si hi ha una característica que la ciència no té, és l’oralitat. Gran part de l’activitat dels científics està dedicada a parlar: en conferències, reunions, classes o discussions informals, fem esforços per fer-nos entendre. I sempre mirem de tenir a l’abast un tros de paper
[caption id="attachment_5053" align="alignleft" width="200"] La ciència dels Simpson. L’univers amb forma de rosquilla. Guia no autoritzada / Marco Malaspina / Traducció d’Enric Salom Ramon. Bromera. Alzira, 2010. 224 pàgines.[/caption] Aquest és, i no és, un llibre més sobre els Simpson. Ho és perquè ja n’hi ha
El model interactiu Al llarg de l'últim quart del segle xx van anar apareixent a Espanya els museus de ciència interactius. Els science centres van sorgir en un context de guerra freda i d'importants canvis socioculturals. És sabut que la «cursa espacial», i en concret el
La tasca fonamental de l’Agència Europea de Medi Ambient és «vigilar» el medi ambient a Europa. Com comunicar a una audiència potencial que supera els 500 milions el resultat d’aquesta feina?
El 1995 un llibret publicat per una obscura editorial independent, Walker & Company, va fer esclatar una reacció en cadena en el sector de la literatura popular relacionat amb la història de la ciència. Em referesc, per descomptat, a La longitud, de Dava Sobel.
Com que la ciència és l’art de fer profecies i explicar per què no s’han acomplert, tota la literatura científica és, en certa manera, profètica. Qualsevol hipòtesi digna d’aquest nom ha de predir resultats que la confirmin i tots els resultats inesperats són profecies fallides.
En l’actualitat, l’anglès és, indiscutiblement, la lingua franca de la comunicació científica, idea abonada per l’alt percentatge d’articles publicats en aquest idioma. El 1995 l’anglès constituïa la llengua del 95% de publicacions al Science Citation Index (Tardy, 2004), base de dades que recull totes les contribucions publicades en revistes de ciència i tecnologia.