Quan entrevistem la nova rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), al campus hi ha convocada una vaga d’estudiants. Les protestes per la imminent implantació del procés de Bolonya són el centre d’atenció d’Ana Ripoll, que s’ha incorporat al càrrec (desembre del 2008) enmig del conflicte.
Víctor Navarro, catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat de València, i Jesús Català, professor d’Història de la Ciència de la Universitat Cardenal Herrera-CEU, són els responsables de l’exposició sobre el naturalista anglès Charles Darwin que s’exposarà al Palau de Cerveró fins al pròxim setembre. Amb el títol de Darwin, el seu temps, la seua obra, la seua influència els comissaris tracten d’ubicar-nos en el context en què el científic desenvolupà la seua carrera i destaquen la vigència de les seues teories.
El 12 de febrer de 1809 naixia a Anglaterra Charles Darwin, l’home que mig segle després hauria de publicar l’obra cabdal de la biologia moderna, L’origen de les espècies. La vigència de les teories del naturalista britànic i el qüestionament a què encara el sotmeten
No hi ha major error que una crítica dedicada només a cantar encerts. El jove periodista o el jove científic que decideixi iniciar-se en aquest nou ofici es convertirà sens dubte en el pare de tot un gènere.
[caption id="attachment_2501" align="alignleft" width="189"] Tot el que cal saber per saber-ho tot. Jesús Purroy i Vázquez. Bromera. Alzira, 2008. 176 pàgines.[/caption] Jesús Purroy ha escrit un llibre sobre ciència i científics, dirigit al públic general, però que serà sobretot llegit i apreciat pels científics. Amb un
Entrevista a Xavier Duran (Barcelona, 1959), periodista especialitzat en la divulgació científica amb una de les trajectòries més reeixides del nostre entorn cultural i lingüístic més immediat.
Vladimir de Semir és periodista i director del Màster en Comunicació Científica de l'Institut d'Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra, com també de la revista Quark. Ciencia, medicina, comunicación y cultura.
Entrevista a Rosa M. Ros, directora del programa «Ciencia en Acción, concurs internacional per la divulgació de la ciència.
El concurs «Ciencia en Acción» està dedicat a la difusió de la ciència. En 2006, Mètode va rebre el primer premi de la modalitat de «Treballs de divulgació científica».
L’any 1998, vàrem entrevistar el professor Francisco Tomàs en aquestes pàgines de Mètode, quan acabava de prendre possessió del càrrec de vicerector d’Investigació de la Universitat de València. Fou una entrevista suggerent i a vessar de projectes, i amb un titular ben explícit: «No es poden posar fronteres al coneixement científic» (Mètode, 19). Vuit anys després, amb motiu dels 50 números de Mètode, tornem a parlar amb ell, aquesta vegada com a rector de la nostra universitat. Volem repassar –tot i que molt sumàriament– les coses que han succeït durant aquests anys: els projectes que s’han fet realitat i els que encara cuegen, els somnis aconseguits i els reptes pendents.