Val a dir, per començar, que la lectura de textos de divulgació científica, i encara el consum d’altres tipus de productes per vehicular aquesta divulgació, és per a molts una font particular de gratificació intel·lectual. Per això, encara que no hi haguera unes altres raons per a lloar la divulgació científica que la raó esmentada, aquesta seria prou per certificar-ne la conveniència si més no. Però, hi ha unes altres raons, i d’això tracten aquestes línies.

Aquest article ens fa un recorregut pel món del cinema submarí, que des dels seus orígens lligats a la fotografia submarina, ha provat de captar i comunicar al món els misteris dels fons oceànics.

Patricia Fara és membre docent de Clare College en Cambridge, on ensenya història de la ciència. Ha desenvolupat fins avui una carrera original i sorprenent que l'ha portat finalment a ensenyar a Cambridge i ser una reputada autora de llibres de divulgació científica. Tot i

Umberto Eco (Alessandria, 1932) és considerat per les seues teories una de les figures més destacades al món de la semiòtica, i actualment exerceix la seua càtedra a la universitat de Bolonya, la més antiga d’Europa. No obstant això, el seu nom està lligat a les seues incursions en la narrativa amb obres tan conegudes com El nom de la rosa.

Per a molts científics, la ciència és una activitat cultural més dintre de les relacions socials. “Cultura menos ciencia igual a humanidades”, titulava Jorge Wagensberg un dels seus articles l’any passat. “La ciencia también es cultura”, és el títol d’una conferència que Manuel Toharia ha donat en diversos llocs recentment.

Sir Martin Rees es l’astrònom reial al Regne Unit, la posició més respectada i de major responsabilitat que un astrònom britànic pot assolir. Els primers astrònoms a ocupar aquest càrrec varen ser John Flamsteed, que va inaugurar l’Observatori de Greenwich, Edmond Halley, que va predir que el cometa observat el 1682 tornaria a ser observat 76 anys després, i James Bradley, descobridor de l’aberració de la llum.

Entrevistem el director del Jardí Botànic, Manuel Costa, qui aporta la seua visió personal sobre l'estat urbanístic de la ciutat de València, problemes i perspectives de futur.

Editorial sobre l'eixida de Mètode al mercat i el propòsit de divulgar la ciència. Introducció a aquest número, sobre els problemes del litoral mediterrani.

Els prop de vint-i-dos anys que el gal·lès Sir John Maddox ha exercit com a director científic de la publicació Nature, la revista per la qual circula, es debat i s’analitza la informació i la investigació de major excel·lència i actualitat mundial, autoritzen aquest físic a gosar explicar El que queda per descobrir.

Entrevista amb el divulgador gal·lès, històric director de la revista Nature durant 22 anys, en el número 11 de Mètode, Divulgar la ciència (1995).