L'any 2023 està arribant a la seua fi i a la revista Mètode fem memòria i recopilem els deu articles més llegits de l'any en la nostra web. Esperem que gaudiu de la lectura i, moltes gràcies per acompanyar-nos!

Trobar una definició general de què és storytelling (o narració) i informar sobre el seu impacte en la comunicació pública de la ciència. Però va haver-hi un problema inesperat... No trobem aquesta definició senzilla, quasi universal. 

Aquest article ofereix una revisió dels principals canvis en la manera d’acostar el fet científic a les audiències a través de les noves narratives que ofereixen les xarxes socials, caracteritzades per l'ús quotidià i la verticalitat.

Aquest monogràfic aporta nous punts de vista sobre el paper dels relats en la configuració del pensament científic i sobre el mode en què aquest recurs ajuda a comunicar la ciència d’una manera eficaç.  

Les històries ens han acompanyat des de sempre. Aquest nou número de la revista Mètode aborda, precisament, l'storytelling a la ciència, és a dir, la narració d'històries de la ciència en diversos formats i aplicacions.

El nou número de Mètode, coordinat per Bienvenido León, posa el focus en l'storytelling com a eina per a la divulgació científica.

En aquesta nova entrega d'«Espais de ciència» visitem la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de València, on Isabel Cordero aprofundeix en les seues àrees d'investigació: les matemàtiques aplicades i l'astrofísica.

El Congrés de Comunicació Social de la Ciència ha reunit aquest any a més de quatre-cents professionals de la comunicació i la divulgació científica en una trobada que ja s'ha convertit en referent en aquest àmbit.  

Entrevista a Jesús Purroy, col·laborador de Mètode, sobre la columna «Els gèneres de la literatura científica» i la divulgació de la ciència.

Quins llibres clàssics podrien beneficiar-se d’un bon remake, en color i amb efectes especials per a acostar-los als lectors d’avui? Els diàlegs de Galileu? Els estudis de Goethe sobre el color? Qui gosaria a fer-ho?