Cosmocaixa Barcelona

Els reptes dels museus de ciència

El model interactiu Al llarg de l'últim quart del segle xx van anar apareixent a Espanya els museus de ciència interactius. Els science centres van sorgir en un context de guerra freda i d'importants canvis socioculturals. És sabut que la «cursa espacial», i en concret el

0
Post Feature Image

Enviant senyals des d’Europa

La tasca fonamental de l’Agència Europea de Medi Ambient és «vigilar» el medi ambient a Europa. Com comunicar a una audiència potencial que supera els 500 milions el resultat d’aquesta feina?

0

Historiadors «vs» escriptors

El 1995 un llibret publicat per una obscura editorial independent, Walker & Company, va fer esclatar una reacció en cadena en el sector de la literatura popular relacionat amb la història de la ciència. Em referesc, per descomptat, a La longitud, de Dava Sobel.

0
Post Feature Image

Prediccions: la profecia és un art carregat de futur

Com que la ciència és l’art de fer profecies i explicar per què no s’han acomplert, tota la literatura científica és, en certa manera, profètica. Qualsevol hipòtesi digna d’aquest nom ha de predir resultats que la confirmin i tots els resultats inesperats són profecies fallides.

0

La ‘lingua franca’ de la ciència

En l’actualitat, l’anglès és, indiscutiblement, la lingua franca de la comunicació científica, idea abonada per l’alt percentatge d’articles publicats en aquest idioma. El 1995 l’anglès constituïa la llengua del 95% de publicacions al Science Citation Index (Tardy, 2004), base de dades que recull totes les contribucions publicades en revistes de ciència i tecnologia.

0
Post Feature Image

«La vaca esfèrica. Conceptes científics quotidians que, d’entrada, jo no devia entendre prou bé», de Claudi Mans

«T’explicaré la meua vida, no perquè sigui especialment interessant, sinó perquè explicant els meus conceptes erronis i la reflexió que m’ha portat a corregir-ne el sentit, potser tu mateix pots fer la teua, autoexplicar-te els teus conceptes amb el teu llenguatge, la qual cosa vol dir entendre.»

0
Fritjol Capra

Fritjof Capra

Fritjof Capra (Viena, 1939) va obtenir el seu doctorat en Física Teòrica a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, de la qual ha estat professor. Però a banda de la seua tasca docent i investigadora, el doctor Capra ha estat autor de best-sellers on ha tractat diversos aspectes de la ciència. És autor, entre d’altres, de El punto crucial (RBA, 1986), Las conexiones ocultas (Anagrama, 2003) i La trama de la vida (Anagrama, 2006). El seu darrer llibre ha estat La ciencia de Leonardo (Anagrama, 2008).

0
Ana Ripoll

Entrevista a Ana Ripoll

Quan entrevistem la nova rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), al campus hi ha convocada una vaga d’estudiants. Les protestes per la imminent implantació del procés de Bolonya són el centre d’atenció d’Ana Ripoll, que s’ha incorporat al càrrec (desembre del 2008) enmig del conflicte.

0
Post Feature Image

Entrevista a Víctor Navarro i Jesús I. Català

Víctor Navarro, catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat de València, i Jesús Català, professor d’Història de la Ciència de la Universitat Cardenal Herrera-CEU, són els responsables de l’exposició sobre el naturalista anglès Charles Darwin que s’exposarà al Palau de Cerveró fins al pròxim setembre. Amb el títol de Darwin, el seu temps, la seua obra, la seua influència els comissaris tracten d’ubicar-nos en el context en què el científic desenvolupà la seua carrera i destaquen la vigència de les seues teories.

0
L’Any Darwin

L’Any Darwin, una commemoració vital

El 12 de febrer de 1809 naixia a Anglaterra Charles Darwin, l’home que mig segle després hauria de publicar l’obra cabdal de la biologia moderna, L’origen de les espècies. La vigència de les teories del naturalista britànic i el qüestionament a què encara el sotmeten

0