Amb motiu de la Setmana de la Ciència sortegem sis exemplars del llibre Retrats de ciència en les xarxes socials de Mètode (dos a Twitter, dos a Instagram i dos a Facebook).
Mètode publica en format digital Cròniques de l’ADN, recull dels articles escrits pel científic català Pere Puigdomènech al llarg de deu anys en El Periódico.
Selecció de les principals novetats editorials en matèria de divulgació científica que s'han publicat durant setembre i les primeres setmanes d'octubre de 2020.
La monografia editada per la revista Mètode obté el guardó al millor llibre de ciències naturals i aplicades.
Los renglones torcidos de la ciència és un llibre de divulgació científica especial. Ho és perquè resulta magistral l’ús que es fa de recursos comunicatius poc habituals. Per exemple, l’ordenació de les idees és en si mateix explicativa, i permet comprendre que, «quan viatgem per la història de la ciència, observem que el que aprenem en els llibres de text no s’ha descobert tal com ve en els seus índexs», com assevera el mateix autor.
La paraula ciència mai havia estat tan present en els mitjans de comunicació com durant la pandèmia de COVID-19 i, si durant els pròxims mesos continua sent així, és molt probable que alguna cosa en quedi fins i tot quan desaparegui el coronavirus.
Aquesta nova entrega de l'aparador de Mètode recull propostes de lectura de divulgació científica per a les setmanes d'estiu de 2020.
Resulta necessària una valoració ambiental de caràcter integral, és a dir, contemplant la dimensió ecològica, però també l'econòmica i la social. A més, si posem la lupa sobre el País Valencià, veiem que aquest territori presenta unes característiques singulars.
Retrats de ciència inclou trenta-cinc entrevistes a científics publicades en Mètode, trenta-cinc converses amb eminències que es trobaren cara a cara amb periodistes i científics col·laboradors de la revista i exposaren la seua obra i persona. Però, com va ser aquesta experiència?
A finals de 2019 va aparèixer un nou llibre del destacat historiador de la ciència gallec Xosé Antón Fraga Vázquez, que és de gran interès tant pel que fa al seu contingut com per la seva gènesi.