Conversem amb l'arquitecte i activista, que acaba de publicar «Del Saler al Túria» (Pruna Llibres i Institució Alfons el Magnànim), on fa una revisió de les dues lluites cíviques dels 70 que van donar forma a la ciutat de València.
El coneixement de les espècies endèmiques del territori és necessari per a abordar qüestions ecològiques i, així, protegir la nostra particular i valuosa fauna aquàtica.
Les microreserves de flora són fonamentals per a protegir i conservar la flora endèmica, rara o amenaçada en el nostre territori.
El barret fa referència a la nostra incapacitat per a veure la pèrdua de biodiversitat global i la fragmentació dels hàbitats, reflexiona el fotògraf.
Existeix la idea errònia generalitzada, principalment per culpa de perverses pràctiques agnogèniques, que la nutrició és un camp complicat i difícil, que no sabem realment què menjar i que els professionals de la salut no es posen d’acord.
La degradació del Mar Menor no va començar amb la dramàtica imatge de tones de peixos morint en les vores el mes d’octubre passat de 2019. Hem de remuntar-nos a començament de la segona meitat del segle passat.
A les rates penades se’ls ha situat en la diana per exercir com a reservoris naturals de patògens zoonòtics que causen malalties com la ràbia o l’ebola.
Mitjançant l’ús d’un flaix extern situat per davall de la fulla i aprofitant la textura d’aquesta, vaig retratar en el seu entorn a aquest pregadeu.
Lluny de ser un ecosistema fantasma, i contra tot pronòstic, la vida s'ha obert pas a Txernòbil després del gran desastre nuclear. Ens ho explica Germán Orizaola en aquesta entrevista.
Estem davant d’una obra d’art pels dibuixos i les fotos, però que alhora és una eina divulgativa de primer ordre que ens mostrarà una part essencial del nostre patrimoni natural i ens evidenciarà la importància de conservar-lo.