Actualment, existeix un intens debat sobre la qüestió del big data o dades massives. Què podem esperar de les dades massives i què no? Parlen les dades per si mateixes?
Rarament els reptes de la ciència es presenten de manera tan endreçada i amb la lleugeresa que dona saber que no hi seràs per veure la solució: és el que té fer previsions a cent anys vista quan se’n tenen vuitanta.
En aquest article apliquem un enfocament epidemiològic per exposar els trets típics de la pseudociència i la popularitat tan persistent de què gaudeix. Assenyalem i debatem diversos factors que promouen la difusió de creences pseudocientífiques.
Vivim en un món que es transforma acceleradament. La realitat social es mou, la naturalesa es mou, el cosmos es mou i nosaltres, éssers humans, ens movem no només en la nostra biografia i dimensió física, també en les idees i valors. Tan accelerat és
El principi d’incertesa, que Werner Heisenberg va enunciar en la dècada de 1920, ocupa un lloc preeminent entre els descobriments científics del segle xx. A més, pel seu profund significat epistemològic, ha estat adoptat amb entusiasme per filòsofs, sociòlegs i fins i tot per fanàtics de les teories New Age.
Immunòleg d’origen jueu nascut a la localitat polonesa de Lemberg (actualment Ucraïna), Ludwik Fleck (1896-1961) va treballar al Departament de Medicina Interna de l’Hospital General de Lemberg (1923 i 1935) i va ser nomenat director del Laboratori Bacteriològic.
Una acupuntora diu que em pot curar la meningitis, la poliomielitis i tot el temari de la carrera de medicina menys els peus plans. Algú altre es compromet a curar-me la depressió i el restrenyiment amb una bombolla cromomusical. Hi ha músiques ideals per estimular el trànsit intestinal: potser li donaré una oportunitat.
