‘¿Por qué la comunicación en salud es importante?’, de Daniel Catalán, Carmen Peñafiel i José Luis Terrón (coords.)

El volum inclou aproximacions molt valuo­ses a les qüestions que més preocupen avui en aquest camp, com la necessitat de l’ètica en la comunicació de la salut o la d’evitar les fake news.

0
Anna Traveset

Entrevista a Anna Traveset

Guardonada amb el Jaume I de Protecció del Medi Ambient el 2017, parlem amb l'experta sobre biodiversitat.

0
Expiació

Infermeres de pel·lícula

La forma en què el cinema ha representat les infermeres ha variat al llarg del temps: des de la mateixa vestimenta a les relacions amb els pacients i la resta de personal sanitari.

0
pseudociències

En quin grau afecten les pseudociències el professorat?

La conclusió general que hem obtingut en el present treball és que les pseudociències esmentades tenen un nivell d’acceptació bastant important entre els futurs docents de ciències, igual com ocorre en la societat.

0
'La mort d'Ivan Ilich', novel·la de Tolstói.

La literatura a la docència mèdica

Les narracions literàries fetes per malalts ajuden els metges a entendre els seus pacients, per això la literatura està cada vegada més present en la formació mèdica.

0
Ramón y Cajal per Joaquín Sorolla

Contes de vacances

Santiago Ramón y Cajal també va mostrar una vessant literària. En 1905 va publicar Cuentos de vacaciones: Narraciones pseudocientíficas, cinc relats on mesclava conceptes científics, ficció i una mica d'ironia.

0
transplantaments en la literatura

Un empelt de ciència i ficció

Abans que es realitzessin trasplantaments en humans alguns escriptors ja n’havien narrat en la ficció. La literatura pot ajudar a obrir el debat ètic i social sobre aquest tema.

0
triteràpies

Culpa, vida quotidiana i amor

Podem separar dos moments en la història de les narracions sobre malalts de sida: abans i després del descobriment de les triteràpies. Analitzem els canvis que ha produït en la literatura aquest nou paradigma.

0

Paco de la Torre: Dubtar del veure

La proposta de Paco de la Torre, vinculada des dels seus inicis a les pràctiques neometafísiques o a la també denominada figuració postconceptual –expressió que el mateix artista utilitza l’any 2012 en la seua tesi doctoral per a al·ludir al fenomen pictòric en què emmarca el seu treball–, sorgeix com a hipotètica resposta a dues qüestions bàsiques.

0

El sanatori en la novel·lística contemporània

La literatura i la medicina tenen un vincle molt estret. El sanatori antituberculós, com a espai d’aïllament i avantsala de la mort, ha inspirat molts autors. La novel·lística del segle XX va dedicar una atenció significativa a aquestes institucions que, allunyades de la resta de la societat, condicionaven la vida dels malalts i la seva identitat.

0