El volum inclou aproximacions molt valuoses a les qüestions que més preocupen avui en aquest camp, com la necessitat de l’ètica en la comunicació de la salut o la d’evitar les fake news.
Guardonada amb el Jaume I de Protecció del Medi Ambient el 2017, parlem amb l'experta sobre biodiversitat.
La forma en què el cinema ha representat les infermeres ha variat al llarg del temps: des de la mateixa vestimenta a les relacions amb els pacients i la resta de personal sanitari.
Les pseudociències tenen un alt nivell d’acceptació entre futurs docents de ciències.
Les narracions literàries fetes per malalts ajuden els metges a entendre els seus pacients, per això la literatura està cada vegada més present en la formació mèdica.
Santiago Ramón y Cajal també va mostrar una vessant literària. En 1905 va publicar Cuentos de vacaciones: Narraciones pseudocientíficas, cinc relats on mesclava conceptes científics, ficció i una mica d'ironia.
Abans que es realitzessin trasplantaments en humans alguns escriptors ja n’havien narrat en la ficció. La literatura pot ajudar a obrir el debat ètic i social sobre aquest tema.
Podem separar dos moments en la història de les narracions sobre malalts de sida: abans i després del descobriment de les triteràpies. Analitzem els canvis que ha produït en la literatura aquest nou paradigma.
La proposta de Paco de la Torre, vinculada des dels seus inicis a les pràctiques neometafísiques o a la també denominada figuració postconceptual –expressió que el mateix artista utilitza l’any 2012 en la seua tesi doctoral per a al·ludir al fenomen pictòric en què emmarca el seu treball–, sorgeix com a hipotètica resposta a dues qüestions bàsiques.
La literatura i la medicina tenen un vincle molt estret. El sanatori antituberculós, com a espai d’aïllament i avantsala de la mort, ha inspirat molts autors. La novel·lística del segle XX va dedicar una atenció significativa a aquestes institucions que, allunyades de la resta de la societat, condicionaven la vida dels malalts i la seva identitat.
- 1
- 2
