La tesi de la periodista Lucía Sapiña, col·laboradora de la revista Mètode, aborda el tractament per part de la premsa espanyola del càncer infantil i juvenil, des dels seixanta fins a l’actualitat.
L'exposició «Frankenstein o el modern Prometeu: Diàlegs entre ciència i literatura» presenta com ambdues disciplines s'han complementat al llarg dels anys a través de l'anàlisi dels debats científics que es plantegen en de l'obra de Mary W. Shelley.
Reduir al mínim indispensable el nombre d’animals que participen en un experiment és, a més d’un imperatiu legal, un objectiu desitjable des del punt de vista ètic. A més, reduir la grandària mostral d’un experiment redueix també el cost econòmic i el temps i l’esforç necessari per a dur-lo a terme.
Als mercats de peix, la gamba rosada mediterrània es paga sovint per damunt dels cinquanta euros el quilo. Això és perquè la nostra gamba rosada, a més d’escassa, és especialment fina i gustosa.
Sens dubte, aconseguir una societat basada en el coneixement és un repte que competeix molts actors, i la universitat n’és un que representa un paper fonamental. La ciència canvia el món, però també el món en el seu sentit més ampli pot canviar la ciència.
Biòloga i doctora en Neurociències per la Universitat de València, actualment participa en una investigació sobre neuroanatomia i comportament sociosexual.
DECRESIM és un projecte que té com a objectiu avançar en l’ús de molècules magnètiques per entendre millor certs fenòmens quàntics.
L’autor reivindica la ciència com a component fonamental de la cultura científica al mateix nivell que les humanitats.
El grup d'investigació interdisciplinari Genre Egalité et Mixité, nascut en la Universitat de Lió, treballa la qüestió del gènere en l’educació en tres eixos: la formació del professorat, la recerca científica i la creació d’una biblioteca especialitzada.
La institucionalització de polítiques d’igualtat en el camp científic, tant en el marc general com en l’europeu, hauria d’afavorir el progrés cap a la igualtat