Recordem la història de la doctora June Almeida, la primera persona que va fotografiar un coronavirus humà.
Gràcies als avenços en genètica, a partir del DNA podem extreure informació i inferir un retrat força acurat del rostre a qui pertany.
L'autor proposa utilitzar el terme «divulgació precientífica» per a narrar la ciència que encara es troba en fase d'hipòtesi.
El vicerector d’investigació de la Universitat de València ofereix la seua visió de la pandèmia com a gestor universitari i especialista en salut.
Entrevistem Carlos Romá Mateo, bioquímic i investigador en malalties minoritàries.
Els qui ens dediquem a la creació i difusió de coneixement hem de fer ús intel·ligent del seu caràcter contingent i provisional per a promoure la idea que el que poden semblar febleses són, en realitat, els trets que permeten el progrés del coneixement científic i el seu caràcter disruptiu.
Malgrat tots els assoliments aconseguits en tan curt termini de temps, és necessari subratllar que l'obtenció d'un fàrmac capaç d'inhibir alguna de les proteases del SARS-CoV-2, o de qualsevol altre agent patogen, és un procés llarg i complex que exigeix la participació de diferents branques de la ciència.
L'últim número de la revista Mètode aborda la qüestió dels estàndards en la ciència, amb especial èmfasi en la biologia sintètica.
A finals de 2019 va aparèixer un nou llibre del destacat historiador de la ciència gallec Xosé Antón Fraga Vázquez, que és de gran interès tant pel que fa al seu contingut com per la seva gènesi.