Atreveix-te amb el nou repte que proposa la física Chantal Ferrer en la nova entrada de «Caiguda lliure», al voltant de la ingravidesa dels cossos i la percepció del pes, la qual prové de les forces que sustenten l'objecte.

La poesia ha estat un contrapunt a la ciència a l'hora de descriure la humana sensació d'allò inabastable que té el curs del temps.

El 2020 tindrà un dia més que els anys comuns, però quin és l'origen d'aquesta particularitat del nostre calendari? Respon Amelia Ortiz-Gil, doctora en Astrofísica i divulgadora de l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València.

L’anada i tornada als territoris desconeguts del temps és també un viatge entre disciplines i sabers i en aquest cas, per descomptat, entre lectora i autor.

Respon JORGE OLCINA: Els núvols es formen per condensació del vapor d'aire en l'atmosfera. Malgrat la seua aparença senzilla, suau i generalment gràcil, i les seues formes variades com cossos suspesos en l'aire, el procés de formació d'un núvol és un mecanisme fisico-químic molt complex i en

L’escala no expressa la mida de les coses, sinó el caràcter dels fenòmens. Quan amplies un mapa, no n’augmentes l’escala, sinó la dimensió.

El temps s’anirà frenant cada vegada més fins a aturar-se del tot. El temps morirà i desapareixerà i el món quedarà congelat en una darrera instantàni.

Fa uns dies el MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) em va demanar que comentés un quadre de la seva col·lecció per a un programa de televisió. Vaig triar una pintura de Feliu ­Elias, un artista  postmodernista català que a més va ser caricaturista, editor i crític d’art.

Quan un fa rodar el cap sobre el tema de la vida en l’univers i de l’habitabilitat d’aquest, tard o d’hora es planteja la pregunta de quins són els requisits mínims imprescindibles perquè la vida siga, com a mínim, factible: És necessària l’aigua? És indispensable la química del carboni? Ha d’haver-hi un estel prop? Són inevitables els planetes?

Uns anys arriba de rigorós hivern, altres ens obliga a penjar els abrics i la majoria de les vegades, almenys en els últims temps, mostra trets clarament primaverals. No és estrany, doncs, que popularment es conega com a febrer, «el boig», perquè es tracta d'un dels mesos meteorològicament més variables, fins al punt que entre un any i un altre poden donar-se situacions atmosfèriques antagòniques.