Entrevista a Marc Augé, una de les majors figures del pensament contemporani. Les seues obres, centrades essencialment en l'anàlisi antropològica de la nostra quotidianitat, són tot un referent en ciències socials i humanes.
Aquest article repassa les corrents cinematogràfiques a Espanya que s’han endinsat en la qüestió migratòria, des dels anys trenta, amb la migració del camp a la ciutat, fins a l’actualitat.
Des d’aquella primera migració que va portar alguns grups a abandonar el continent africà d’origen i colonitzar el planeta, els desplaçaments geogràfics d’individus o grups són una constant històrica (a pesar de les limitacions que imposen actualment les polítiques de control de fronteres).
El càncer ha estat durant molt de temps una malaltia tabú assetjada per l’ocultació i el silenciament social i per la consegüent exclusió del marc de la representació visual i artística. Aquest text pretén posar en relleu el paper pioner de dues artistes –Hannah Wilke i Jo Spence– que en la dècada dels vuitanta van trencar amb la por i el pudor a representar aquesta malaltia i van introduir en la seua obra les seues experiències, viscudes en primera persona, del càncer. L’autoretrat fotogràfi c, seguint diverses estratègies que van de la fototeràpia a la labor desconstructiva d’estereotips i tabús o la militància crítica, serveix a aquestes autores per a enfrontar-se personalment a aquesta patologia i intentar des entranyar les metàfores i estigmes que l’envolten socialment i culturalment.