L’any 2023 està arribant a la seua fi i, com cada desembre, és el moment de fer memòria per a recordar els esdeveniments més importants dels últims dotze mesos. En la revista Mètode continuem construint un espai on pensar i divulgar la ciència, acostant als nostres lectors i lectores la complexitat del món científic. Des de l’origen de la vida fins a la reflexió sobre la bellesa, passant pels alcaloides i els dinosaures, hem fet una recopilació dels deu articles més llegits de l’any en la nostra pàgina web, tots ells escrits per investigadors i investigadores de primer nivell. Esperem que gaudiu de la seua lectura i, una vegada més, moltes gràcies per acompanyar-nos!
És la bellesa un criteri de veritat?, per Juan Ignacio Pérez Iglesias
Perceben la bellesa de les flors l’abella o el colibrí que s’hi acosten per a recol·lectar-ne el nèctar? És a dir, poden els animals no humans apreciar-la? Existeix una veritat universal sobre la bellesa? O només és un atribut útil, un indicador d’un tret valuós?
Aquest article de 2022 s’ha colat entre els més llegits perquè va ser part de les proves de valencià de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià de la Generalitat Valenciana en la convocatòria d’octubre de 2023.
El llegat dels dinosaures, per Luis Alcalá
Luis Alcalá, doctor en Paleontologia, ens dona la resposta a moltes qüestions sobre els enigmes que envolten als dinosaures, com per què hi ha tants jaciments fòssils en certes zones, quines van ser les espècies més grans o com es pot saber el color que tenien.
Quin valor donem a la cultura científica?, per Laia Torres i Casas
Vivim en l’era de la informació, però tindre a la nostra disposició més dades de les que podem processar no és necessàriament positiu. De fet, els nous hàbits de consum i els models de difusió massiva per Internet porten darrere una disminució de continguts de qualitat, entre els que podem ubicar a la divulgació científica.
Entrevista a Yayo Herrero, per Susanna Ligero
Yayo Herrero, una de les principals veus de l’ecofeminisme a l’Estat espanyol, ens parla de les claus d’una transició ecològica justa, dels canvis socioculturals que pot provocar i dels discursos que es generen al voltant d’aquests debats.
El sexe està desaprofitat, per Pere Estupinyà
Acostumem a conformar la nostra sexualitat a partir d’informació molt pobra i esbiaixada (experiències personals, xafarderies, pornografia…) i, per tant, tenim una visió molt tancada cap a l’exploració sexual. Com podem analitzar, des d’una perspectiva científica, les claus per entendre la naturalesa humana a través del sexe?
L’experiment de Stanley Miller compleix setanta anys, per Marta Gutiérrez
Han passat setanta anys des que un jove Stanley Miller va publicar el seu experiment popularment conegut com a “sopa primigènia”. Gràcies a un mecanisme relativament senzill que ell mateix va dissenyar, va aconseguir demostrar que les molècules essencials de la vida es van poder formar espontàniament en les condicions atribuïdes de la Terra primigènia.
Alcaloides del tropà i etnobotànica prehistòrica, per Jordi Plens
La detecció d’atropina i escopolamina en unes galetes sense gluten activà els mecanismes de seguretat alimentària de la Unió Europea el passat juliol. Ara bé, aquests alcaloides del tropà tenen usos populars a la Mediterrània occidental d’ençà de la prehistòria.
Sauròpodes virtuals, per Daniel Vidal
L’estudi dels fòssils mitjançant tècniques de visualització en tres dimensions, més conegut com a paleontologia virtual, ha suposat una revolució en la investigació dels organismes del passat durant els darrers vint anys. Les aportacions d’aquestes tecnologies obren noves fronteres a l’estudi dels dinosaures.
Entrevista a Tomàs Marquès Bonet, per Lucía Sapiña
Recentment, Tomàs Marquès Bonet ha liderat un treball en què s’analitza el genoma de 809 individus de 233 espècies de primats, gairebé la meitat de les que actualment estan reconegudes com a tals. L’estudi, entre altres qüestions, indaga en les mutacions que poden ser importants per a les malalties d’uns altres primats: els humans.
El frau en els assaigs clínics, per Àngels Royo Peiró
El frau dins la investigació científica és un tema poc comentat, malgrat la seua importància. Més encara si es tracta de recerca en temes de salut on els resultats d’un determinat assaig clínic poden suposar un canvi en la forma d’abordar certes malalties. Àngels Royo planteja com es poden detectar les investigacions basades en dades fraudulentes.
