‘Narrar la salut’, divulgació mèdica a través de la literatura

El nou monogràfic de Mètode, Narrar la salut, exposa les diverses maneres en què la literatura està lligada a la medicina i a la salut. De fet, segons Antonio M. Bañón Hernández, coordinador del número, Catedràtic de Llengua Espanyola en la Universitat d’Almeria i vinculat estretament a l’àmbit de la comunicació i la salut, «la literatura ha estat, és i serà un element nuclear en l’estudi de les distintes formes de representació semiòtica de la salut i de la malaltia. Hi ha dos elements essencials perquè això siga així; en primer lloc, el fet que l’activitat relacionada amb la salut i la malaltia, també en entorns professionals, està travessada contínuament per narracions (a vegades, en forma d’informes o apunts presos en escoltar el relat del pacient); el segon és que, certament, el fet d’emmalaltir i el de curar va associat a circumstàncies de vegades excepcionals i suggeridores per a la creació».

El número d’hivern del 2017/18 reuneix les signatures de Jordi Solbes, Rafael Palomar, María Consuelo Domínguez, Susana Collado-Vázquez, Jesús María Carrillo, Josep Eladi Baños, Elena Guardiola, Josep Ballester-Roca, Noelia Ibarra-Rius, Xavier Duran, Karen Poe Lang, John Skelton, Adéla Kot’átková i David Pérez. La part artística és obra del professor del Departament de Pintura de la Universitat Politècnica de València, Paco de la Torre. Cadascuna de les obres és una reflexió sobre la salut i la malaltia, la investigació mèdica i els espais on conflueixen metges i pacients. Per al coordinador d’aquest número, el temps i els espais on es donen aquestes relacions són, en bona mesura, les ferramentes que ajuden a construir el relat literari per comprendre la situació de la persona malalta.

El número 96 de Mètode s’inaugura amb la tribuna de Jaume Bertranpetit, de l’Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra, que reflexiona entorn al funcionament del cervell en la parla i el llenguatge. Hi trobem dues entrevistes d’interés. Una realitzada per Martí Domínguez a Charles Forceville, expert en comunicació visual i discurs multimodal. L’altra entrevista, a càrrec d’Íngrid Lafita, a Anna Traveset, Doctora en Ciències Biològiques i professora d’Investigació a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats. D’altra banda, David Sucunza explica en un article d’actualitat quin és l’origen de l’ambre gris, que és un apreciat component en l’alta perfumeria.

En les 116 pàgines d’aquesta revista també s’hi troba un article sobre la professió d’infermera en el cinema, anomenat ‘Infermeres de pel·lícula’ i realitzat per Maria Teresa Icart Isern. Cap al final de la revista trobarem, com és habitual, les ressenyes i les seccions dels nostres col·laboradors i col·laboradores. Finalment, podem llegir la reflexió més recent de Jorge Wagensberg, sobre les diferències entre les capacitats humanes i les de les màquines.