Etiqueta: ciència i societat

Tu també pots formar part del nanomón

Que no us enganye el terme del títol. El nanomón no és un entorn petit al qual cal acostar-se com a mínim amb microscopi electrònic, més aviat tot el contrari, es tracta d’un món extensíssim que s’ha anat desenvolupant espontàniament al voltant de la nanotecnologia.

Creativitat al servei del futur

[caption id="attachment_368" align="alignleft" width="325"] L’efecte lotus. Les propietats autonetejants de les fulles de distintes espècies de plantes es basen en el seu caràcter superhidròfob. L’aigua és repel·lida per la superfície de les fulles, i aquesta repulsió és deguda a una combinació d’una superfície microestructurada constituïda

Vida al laboratori

En la dinàmica interna de la ciència és habitual trobar-se amb la formulació de nous temes al voltant dels quals s’amunteguen conceptes, mètodes i resultats en prou quantitat i qualitat perquè aquells que els proposen suggeresquen que es tracta d’una nova ciència.

Nanopànic o nanoeufòria?: Nanoinfo

Una de les principals conclusions de la Primera Cimera de l’Agenda Global, que tingué lloc el novembre de 2008 a Dubai (Emirats Àrabs Units), destaca que el món ha de revisar els sistemes operatius bàsics que governen les economies, mercats i societats i, alhora, preparar-se per a una «reinicialització fonamental»

Nuclear: quina por?

Segons el diccionari Alcover-Moll, la por és un «torbament de l’ànim davant un perill real o imaginari». La por que susciten en certs sectors de la societat paraules com nuclear o radiacions és sempre deguda a un perill real?

Quan la ciència fa por

Aquest monogràfic aborda un clàssic. Un clàssic de la divulgació científica i de la filosofia de la ciència, però també de la ciència-ficció: la percepció social dels perills derivats de les activitats científiques.

Les pors a la ciència

En aquest monogràfic de Mètode tractarem la percepció social de diverses branques de la ciència. Les disciplines de què parlarem tenen, almenys, una cosa en comú: fan por. Veurem en què consisteixen aquestes branques científiques, quins riscos reals s’hi associen, i quins n’hi percep la societat.

Entrevista a Vladimir de Semir

Vladimir de Semir és periodista i director del Màster en Comunicació Científica de l'Institut d'Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra, com també de la revista Quark. Ciencia, medicina, comunicación y cultura.