Com seran els humans del futur? El monogràfic reflexiona sobre la ciència que ens permetrà plantejar-nos nuevos reptes en la nostra evolució.

L'investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva, Carles Lalueza, ens parla de les últimes recerques d'homínids arcaics i explica com s'estudien els sediments antics per extraure informació genètica.

Les històries, en simular accions, persones i escenaris reals, exploten l’obsessió del cervell per vincular causes amb efectes. Estudis recents suggereixen que les narracions poden haver tingut beneficis evolutius.

Lamarck té una variada i, per moments, revolucionària obra, però l'ensenyament popular transmet d'ella només el fracàs de la teoria de l'evolució.

Escrit a quatre mans i dividit en dues parts, els autors s’endinsen en les coordenades del pensament evolucionista.

Perquè hi haja so, ha d’haver-hi una font vibrant, un medi transmissor que propaga la vibració a una certa velocitat i un receptor que, en arribar l’ona, es posa en vibració.

El nostre DNA és un trencadís format per seqüències genètiques d’antics ancestres oblidats, és a dir, és una composició harmònica de diferents colors i textures.

Entendre què ens diferencia de la resta d’animals és una antiga obsessió de l’ésser humà. Un dels atributs als quals amb freqüència acudim per a justificar la nostra suposada superioritat és la intel·ligència. Però, com comparar la intel·ligència d’espècies tan diferents com la d’un humà, un polp o un dofí?

Aquesta obra analitza el registre fòssil dels nostres ancestres més recents a la recerca de l’origen de la compassió, un dels sentiments que acostumem a identificar com a típicament humà.

A les mans tenim un llibre de divulgació científica de 589 pàgines, una síntesi extensa de l’evolució al planeta, inclosos els humans, apte per a qualsevol persona interessada en el tema amb un coneixement bàsic de la matèria.