Quantes espècies humanes han existit? Què és a paleogenòmica? Per què ha suposat una revolució en els estudis sobre l’evolució humana? De què depén la conservació del DNA al llarg de la història? Sobre aquestes qüestions conversen Carles Lalueza i Jordi Agustí.
El número d’estiu de Mètode, coordinat per Jordi Agustí, fa una revisió a les incògnites i qüestions encara no resoltes sobre la evolució de la nostra pròpia espècie.
Aquest article revisa la formació del concepte actual del gènere Homo, que és summament vague, com a rerefons per a instar a realitzar una definició més racional.
El camp de la paleogenòmica (també conegut com DNA antic) es pot definir com la recuperació i anàlisi de material genètic de restes biològiques del passat i s’ha convertit en una potent eina científica que proporciona informació directa, en l’espai i en el temps, del procés evolutiu.
Les proves paleoantropològiques trobades en el jaciment del plistocè primerenc de Dmanisi (Geòrgia) han revelat que els primers hominins que van eixir d’Àfrica eren més arcaics que les poblacions africanes i asiàtiques coetànies Homo erectus.
Malgrat el desconcert que puga causar el bombardeig quasi continu de notícies sobre la troballa d’un nou fòssil que revoluciona tot el que sabíem fins ara de l’evolució humana, en l’actualitat, a començament del segle XXI, hi ha un ampli consens sobre certs moments clau en la nostra evolució.
El biòleg Tomàs Marquès ens apropa als nostres «cosins» els ximpanzés, i ens explica en què ens pareixem i en què ens diferenciem d'ells.
València va acollir el I Congrés del Màster en Investigació en Biologia Molecular, Cel·lular i Genètica. L’acte inaugural va estar precedit per la xerrada «Models murins en malalties mentals» del doctor Javier Gilabert.
L’estrés va ser qui va permetre als nostres avantpassats mantenir un estat d’alarma enfront dels seus predadors i la resta de perills naturals, un aspecte clau en la supervivència de l’espècie.
La comparació del paper del gen FOXP2 en humans i en altres animals està començant a revelar principis comuns que podrien haver proporcionat elements fonamentals per a l’evolució del llenguatge.
