Elisa García-Prósper i Manuel Polo-Cerdá, coordinadors del monogràfic 101 de Mètode, descobreixen als estudiants de Periodisme de la Universitat de València la seua investigació sobre la necròpoli romana més antiga de València.

El monogràfic 'La memòria escrita en els ossos' de Mètode està dedicat al paper de les ciències forenses en la recuperació de la memòria històrica.

Els avanços tecnològics en l’estudi del genoma ens permeten inferir qui i com era l’amo d’unes restes trobades, per exemple, en una fossa comuna o una tomba anònima: on va viure, com era físicament, o quin era el seu origen familiar.

Les ciències forenses possibiliten l'obtenció de proves formals aplicables a les reivindicacions de la memòria històrica. A Espanya, l'estudi dels cervells de Pedraja ha permès conèixer la veritat vuitanta anys després.

Un dels pilars dels estudis bioantropològics són les col·leccions osteològiques identificades. Aquest treball té com a objectiu descriure aquest patrimoni i mostrar la importància que té.

L’arqueologia i l’antropologia forense han tingut un paper important en la identificació de soldats de la Primera Guerra Mundial. En aquest procés d’identificació, arqueòlegs i antropòlegs físics i forenses tenen un paper inestimable per poder commemorar i proporcionar un enterrament digne als qui van donar la vida pel seu país.

La necròpoli romana del carrer de Quart de València és el cementeri més antic conegut de la ciutat. A partir de la seua anàlisi arqueològica i bioantropològica, s’aborden diverses problemàtiques desconegudes fins fa molt poc temps: costums funeraris, estratificació social, paleodemografia, qualitat de vida i malalties, alimentació o economia.

Aquest monogràfic ofereix una visió pluridisciplinària d’una memòria històrica diversa, analitzada des de prismes científics diferents però alhora complementaris, per a donar llum i valor probatori a fets heterogenis a partir dels vestigis biològics del passat.

Aqesta setmana s'inaugura l'exposició Exhumant el silenci. Memòria, ciència i identitat al Palau de Cerveró de la Universitat de València. Des de fa anys, associacions de memòria història i equips científics treballen per recuperar i identificar les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.

Està bé aprendre com funciona el món a través de la ciència i, si a més aconseguim que el coneixement tingui una aplicació pràctica, el premi és doble.