La terra buidada

En els últims anys, el despoblament del món rural a l’Estat espanyol ha rebut una forta atenció mediàtica, un fenomen que es va popularitzar com “L’Espanya buida” arran de la publicació en l’any 2016 del llibre homònim escrit pel periodista Sergio del Molino. Hui dia, aquesta terminologia presenta un matís important: la població afectada s’ha decantat per la paraula “buidada”, i posa així l’èmfasi en el caràcter forçat d’aquesta problemàtica i les responsabilitats polítiques que hi poden haver.

L’abandonament rural del segle XXI no ve de nou. Tampoc l’interès per recuperar la vida d’aquestes terres, pobles i ciutats amb actuacions que poden arribar a transformar aquests paisatges i posar en risc la convivència entre home i natura. La tornada a aquests espais oblidats es presenta alhora com un repte i com un risc.

La revista Mètode va tractar amb profunditat la desaparició del món rural en el seu monogràfic número 36 ‘Paisatges de l’oblit‘, publicat en l’hivern de l’any 2002. Sota la coordinació del periodista Agustí Hernàndez Dolç i del geògraf Joan F. Mateu, aquestes pàgines deixaren testimoni de l’estat de la qüestió i oferiren un seguit de propostes per reactivar i aprofitar el món rural, unes idees que poden portar a reflexions interessants sobre la situació actual i la seua possible solució. Hui, recuperem aquest monogràfic.

Mètode nº 36: Paisatges de l’oblit

El món rural valencià ha patit un abandonament considerable al llarg del segle. Què podem fer per pal·liar els efectes de l'urbalització actual? com podriem millorar el nostre entorn rural?

0
© Mètode 2019