Quan el bosc es crema

L'estat de la qüestió en prevenció d'incendis i la restauració forestal

portada 70 - incendis forestals

Artemi Cerdà, coordinador del número 70 de Mètode, Quan el bosc es crema.

El foc és part del ecosistemes terrestres com ho és la vida o l’aigua. El foc és el gran herbívor del planeta que existeix des que la vegetació va colonitzar els continents fa 400 milions d’anys, s’utilitza com a ferramenta des de fa un milió i ha estat l’eina clau en la transformació dels paisatges terrestres. Fins i tot, ha estat definitiu en la formació de les societats humanes. Aleshores, per què el foc és vist com a un element estrany a la nostra societat? Ho és com a fruit de la urbanització i terciarització de les societats de finals del segle XX, on hom viu lluny de la realitat rural; ho és per l’abandonament de gran part del territori de muntanya a la zona mediterrània; i perquè hi ha una gran frontera que separa els coneixements i saviesa del món mil·lenari rural del nucli modern de gestió i ordenació del territori, propi de finals del segle XX i principis del XXI, que és urbà, i format a la universitat o centres especialitzats.

El foc elimina la part aèria de la vegetació o la deixa afectada, altera la composició química del sòl i algunes propietats físiques que afecten especialment el desenvolupament de processos erosius. Però també sabem que la vegetació es recupera, i els sòls tornen a la situació anterior en pocs anys, si és que han estat alterats. En el procés de recuperació, la diversitat florística és alta en aparèixer plantes que aprofiten els espais oberts. Al drama de veure una zona cremada li segueix el goig de veure la ràpida recuperació, on sempre veurem espècies abans poc representades.

Les polítiques de restauració forestal han fracassat en els últims anys. Una errada ha estat l’ús de maquinària pesada que degrada més encara el sòl que el foc. Altres errades han estat no seleccionar les zones a tractar, aplicar els mateixos protocols per a indrets completament diferents, no utilitzar el foc com a gestor, deixar-ho tot en mans de tractaments silvícoles que han estat molt agressius, o bé recórrer a l’abandonament.

«Les polítiques de restauració forestal han fracassat en els últims anys»

Després de sis anys des de la publicació en Mètode del monogràfic Quan el bosc es crema, encara no trobem cap millora en la gestió, on clarament hi ha una mancança de prevenció i de polítiques de recuperació de la població rural. Fins i tot, les cremes prescrites no estan aplicant-se, el camp segueix un degoteig d’abandó i la inversió es dedica a tractaments postincendi –quan ja es pot fer poc– i no a la gestió de la massa forestal que segueix afortunadament creixent. Tot i l’esforç del món científic d’informar a la població, el foc és el gran desconegut de la nostra societat, i sols té cabuda en converses de sobretaula de dies de estiu. El foc no existeix la resta de l’any. Calen noves visions, idees i iniciatives per a un vell problema que se solucionaria amb més gent a les zones rurals o amb polítiques atrevides i informació verídica del paper del foc als ecosistemes mediterranis.

Mentrestant, esperem el pitjor en qualsevol ponent estiuenc.

 

Incendi

L'article revisa la situació actual de la gestió, la ciència i la innovació en la sempre conflictiva presència del foc als ecosistemes mediterranis i es fan propostes per a buscar un futur millor.

0
© Mètode 2017

Catedràtic de Geografia Física de la Universitat de València. In­ves­tigador del Soil Erosion and Degradation Research Group (SEDER). Depar­tament de Geografia, Universitat de València.