Ernst Mayr, professor emèrit de la Universitat de Harvard, biòleg extraordinari, va morir plàcidament a Bedford, Massachusetts, als afores de Boston, el 3 de febrer de 2005. Tenia cent anys i pertanyia al departament de Biologia de la Universitat de Harvard des de la seua incorporació com a professor el 1953.

Vivim en l’era de la commemoració, ens diu l’historiador Pierre Nora, en un moment present habitat per l’obsessió commemorativa que afecta totes les societats contemporànies.

En uns pocs anys, el canvi global ha passat de ser un concepte vague a ser una realitat indiscutible i plenament acceptada per la comunitat científica. La revista Mètode hi va dedicar un número no fa pas gaire (núm. 34, estiu 2002), on s’oferia una visió general molt interessant d’aquesta problemàtica.

Entre els aspectes més rellevants de l’actual procés de globalització destaca la transformació accelerada de la nostra geografia agrària. Les darreres dècades s’han caracteritzat per una forta metamorfosi dels agroecosistemes periurbans, allunyats cada vegada més de l’anomenat “desenvolupament sostenible”...

L’ensenyament de les matemàtiques ja no es fa solament a l’aula mitjançant traçats a la pissarra o en programes d’ordinador. Tothom sap que la millor manera d’aprendre és veient, tocant i així relacionar directament allò que estudiem amb les formes i estructures dels elements de la natura.

El passat dia 21 d’abril es va celebrar a la sala d’actes del Jardí Botànic de la Universitat de València una taula rodona per presentar el darrer número de la revista Mètode, dedicat a la gastronomia. A l’acte van assistir nombroses persones que després entraren en debat obert i multidisciplinar.

Recorrem les peculiaritats i els misteris d'un dels científics més coneguts de la història: Blaise Pascal.

Repassem el naixement del model de la doble hèlix en l'estructura de l'ADN. 50 anys d'història i desenvolupament científic l'avalen.

En una època on els desenvolupaments científics es trobaven en el punt de mira, Hannah Arendt va parlar sobre aquest, sobre la tecnologia i la ciència.

Coincidències numèriques al llibre de la natura i altres misteris. De Carvalho, Poirot o Marlowe.

Arran el Congrés de Pensament, Ciència i Societat dels XXXII Premis Octubre, raonem sobre la ciència com a segona cultura.

Inauguració de l'exposició "Conservació d'habitats prioritaris", acte al que van assistir Francisco Tomás, Rafael Blasco, Manuel Costa i altres autoritats

Les falgueres al País Valencià es troben ben representades, amb una cinquantena d’espècies repartides desde el nord de Castelló fins al sud d’Alacant.

L'estudi científic de l'origen de la vida en el marc del pensament evolucionista és relativament recent El bioquímic rus Aleksandr I. Oparin va publicar en 1924 un opuscle on

[caption id="attachment_11912" align="alignleft" width="261"] Retrat de Maurice Maeterlinck de J. E. Blanche, 1934. Museu de Belles Arts, Rouen.[/caption] Maurice Maeterlinck (1862-1949) no és un escriptor popular. Alguns autors deliciosos, bé perquè

Un ambient intel·lectual més progressista, propiciat per la República, va permetre en els anys trenta una millora en la ciència a la Universitat que la Guerra Civil va interrompre

Els Països Catalans han estat escenari de persecucions, execucions i exilis forçats de científics i intel·lectuals de tot caire. Aquests fets s’han repetit al llarg de la nostra història i

Des de finals dels anys 80 es constata un baix interès dels estudiants per l’aprenentatge de les ciències, en especial, per la física i la química i, en conseqüència, un

El dilluns 29 de setembre va tenir lloc al Jardí Botànic de la Universitat de València la inauguració de l’exposició “Gens i alimentació”, presentada per l’Alimentarium/Museu de l’Alimentació de Nestlé

Protocol de Kyoto i mobilitat Aquest protocol és un modest, encara que important, pas en la direcció assenyalada pel Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic (IPCC) que demanda reducció del 70%

REFERÈNCIES

Bertomeu, J. R. i A. García Belmar  (eds.), 2002. Obrint les caixes negres: Col·lecció d'instruments de la Universitat de València.Universitat de València,València. Guia didàctica de l'exposició: http://www.uv.es/~bertomeu/material/museo/instru/index.htm

Amb motiu de la Festa per la Ciència, Ester Pinter ens conta els actes que van tindre lloc al Jardí Botànic de València.

Fem un repás per la historia d'un dels jardins més coneguts de València: el Jardí Botànic. Vos mostrem el present i les perspectives de futur d'aquest emblema de la ciutat.

Quina relació hi ha entre la ciència i l'existencialisme? Per què la ciència i la malenconia estàn unides?