Arribar a veure on no arriben els nostres ulls

Mai no em va agradar escriure. I quina forma tan estra­nya de començar un assaig, diran vostès. Però és amb aquestes paraules que començo perquè justament el fet de no

0
La cartoteca

La Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València disposa des del 2002 d’una cartoteca, un espai on es reuneix, cataloga i processa tot el material cartogràfic de

0
tartini

Al violinista Giuseppe Tartini se’l recorda, principalment, per la seva obra Il trillo del diavolo, associada a presumptes contactes onírics amb el diable. També se li ha reconegut l’obra pedagògica

0

L’eclipsi de Sol del passat 3 d’octubre, en els instants finals de la fase d’anularitat. En la part superior de la imatge s’aprecia la «ruptura» de l’anell durant el contacte

0
«Jules Verne volia ser marí»

Jesús Navarro va presentar Somnis de ciència. Un viatge al centre de Jules Verne a la XXXVI Fira del Llibre de València, un homenatge a Verne un segle després de

0

Enguany es compleixen 25 anys del sobtat traspàs en accident aeri del conegut naturalista Félix Rodríguez de la Fuente, quan filmava els gossos de trineu d’Alaska. Dotat d’un gran carisma

0
exposicio

El 28 de setembre es va inaugurar al Jardí Botànic de la Universitat de València l’exposició «Planeta Amazònia», patrocinada per Obra Social Caja Madrid. Va inaugurar l’acte Trinidad Ibáñez, directora de

0
18-48

La liberalització del comerç agrícola, en la ronda de Doha que es va desenvolupar a Hong Kong al desembre del 2005, ha originat la

0
5portada-48

M.Domínguez La naturaleza se muestra allí con toda lozanía, y rica en vegetales: las carrascas, pinos, labiérnagos y otros árboles se disputan

0
El cercador de patrons nàutics

0
lalueza1

PELOPANTÓN/CSIC Els estudis realitzats sobre les restes d’un dels individus trobats al jaciment de La Braña ens mostren que l’antic caçador-recol·lector europeu del mesolític tenia

0
falquinyol volant

El falquinyol o falcó de la reina és un endemisme mediterrani la biologia del qual està lligada al fenomen migratori. Contràriament a altres aus de presa, el falquinyol és una espècie gregària i colonial.
0

El bressol de la cultura occidental és la Grècia clàssica tant en organització política, com en filosofia, matemàtiques o història natural. Però fins i tot narracions tan populars com la llegenda de sant Jordi, que podria semblar genuïnament catalana, tenen l’origen en la mitologia grega.
0
Etnobotànica infantil mengívola

L'abandonament del món rural i el trencament de la transmissió oral intergeneracional han creat una separació amb aquell món, tant física com emotiva i afectiva.
0
32a-79

Composició de lleopard i jove impala amb un marc i peu de fusta, una escena que al Kruger no és difícil contemplar. S’aprecia la

0
Alfred R. Wallace

L'autor explica en aquest article que sense Alfred Russel Wallace (1823-1913), Darwin potser no hauria publicat mai L’origen de les espècies.
0
dues cultures llibres

Sovint es parla de les dues cultures –la científica i la humanística–, que, segons lamentava Snow, estaven molt allunyades i separades per una mena de mur que dificultava la comunicació entre els integrants de cadascuna.
0
37-78

M. Pentinat Estàtua dedicada a Pío Baroja a Madrid. El novel·lista va començar la carrera de medicina a Madrid. Després d'un període a València,

0
26-78

Amat Bellés Roig. Penyagolosa (detall, obra inacabada), 2013. Oli sobre llenç, 41 x 27 cm. Vistabella, Atzeneta, Benafigos i Xodos són pobles que pertanyen, actualment,

0

Els Triops són fòssils amb més de 250 milions d’anys (Permià). Van conviure amb els dinosaures, i des d’aleshores no han experimentat modificacions apreciables.

0

Jaume Benaiges ha localitzat a l’arxiu parroquial del poble evidències documentals d’una tragèdia, sense sospitar que formessin part d’un seguit de víctimes infantils atribuïdes a carnívors antropòfags.
0
26a-77

Des del segle xix som conscients de la importància de la predació i la competència entre les espècies a l’estructura de la natura, com a forces dominants per a la

0
23-77

He de confessar-ho: la física sempre m’ha generat respecte. Mentiria si no admetera que pensar en alguns dels seus misteris m’ha turmentat en més d’una ocasió. Ja ens ho advertia

0

En una nit tranquil·la, sense núvols ni Lluna i, sobretot, lluny de la contaminació lumínica de la ciutat, la bellesa del firmament ens fascina. Per això, ja des de l’antiguitat,

0
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16