plantes

Des de mitjan segle passat assistim a una mena de buidatge progressiu en la memòria col·lectiva d’allò que anomenem etnobotànica infantil: les relacions amb les plantes pròpies de la infància i adolescència i que no es tornen a tindre quan ens fem adults.
0

Probablement des de la seua creació, els regadius de la façana mediterrània peninsular no han experimentat un canvi tecnològic de tant d’abast i tantes implica­cions com el que s’ha esdevingut en els darrers trenta anys de resultes de la introducció del reg per degoteig.
0

Només una malaltia ha estat eradicada del planeta gràcies a les vacunes: la verola o pigota, per a la qual ja no es necessita vacunació. N’hi ha d’altres a punt d’eradicar-se, però per a aconseguir-ho hem de continuar lluitant.
0
pantanada de Tous

La gota freda no és sinònim de pluja forta mediterrània, tot i que des de la pantanada de Tous en 1982 per a molta gent són fenòmens equivalents.
0

Reduir al mínim indispensable el nombre d’animals que participen en un experiment és, a més d’un imperatiu legal, un objectiu desitjable des del punt de vista ètic. A més, reduir la grandària mostral d’un experiment redueix també el cost econòmic i el temps i l’esforç necessari per a dur-lo a terme.
0
La genètica forense ha ajudat en casos històrics, com el de la família Romanov.

El terme forense, que prové de forum, remet a tot allò que dóna suport als jutges. De les diverses especialitats que el fan servir, el creixement més espectacular ha estat el de la genètica forense. El seu desenvolupament va lligat al de la biologia molecular, de la qual empra les tècniques resultants del salt qualitatiu en la seqüenciació genètica i la bioinformàtica.
0

Els animals s’obliden de les ­seues necessitats per a bolcar-se sobre les de la seua prole. Per a entendre aquest canvi dràstic de comportament, és necessari investigar quins són els circuits cerebrals que controlen el comportament parental, i quines són les modificacions que tenen lloc en aquests circuits quan els animals es reprodueixen.

0
sopa plantes silvestres

Les plantes silvestres han estat consumides tradicionalment bé com aliment preferent o bé com a condiment o complement. Joan Pellicer va dedicar una especial atenció a conèixer quines d’aquestes plantes eren usades tradicionalment en la cuina, així com el seu ús i formes de preparació i d’elaboració.

0

L’objectiu d’aquest article és aportar un punt de vista més crític sobre el pensament i l’obra de Ramon Llull i el seu impacte en el món actual, en particular pel que fa a la ciència i la lògica.
0
Mariano Ferrer, Jaume Ángel, Pius Font i Quer i Joan-Bautista Aguilar-Amat, possiblement al campament de Hauta-el-Kasdir.

Des dels seus inicis com a botànic, Pius Font i Quer seguia la idea de l’elaboració d’una ‘Flora occidental’, que comprendria la península Ibèrica, el Marroc fins més enllà d’Ifni, Balears i Pitiüses, Canàries, Açores i Madeira.

0
participants d'una Viquimarató

Viquipèdia és ja la principal font d’informació científica per a la població i tot indica que ho continuarà essent durant molt de temps.
0
l'estetoscopi

L’estetoscopi o fonendoscopi com a instrument cientificomèdic ha estat un element clau des de la seua aparició en la segona dècada del segle XIX per al diagnòstic de múltiples malalties cardiorespiratòries.

0

Si a la galanesa de Strelitzia sumem l’enigma morfològic dels òrgans florals i les referències implícites en el seu nom un dels pocs epònims botànics femenins, tindrem un bon ventall de motius perquè ens fascine la propera vegada que la trobem en qualsevol parterre.
0
horta de València

El futur del que resta de l’horta de València és ben incert per la falta de protecció institucional davant l’especulació urbanística i de relleu generacional entre els llauradors. Un dels elements patrimonials millor preservats és la toponímia, a causa del caràcter arcaïtzant propi del llenguatge dels noms de lloc.

0
Contra l'estigma

«La premsa escrita, la ràdio o la televisió relacionen de manera errònia la malaltia mental amb els fets violents.» La periodista Laura L. David parla sobre estereotips, mitjans de comunicació i salut mental.
0

Ramon Llull (1232-1316) va ser un home de vida espiritual intensa que va concebre i promoure l’Art: una tècnica intel·lectual formalitzada, apta per a convertir els infidels, estimular la vida espiritual dels cristians i fonamentar totes les branques del saber.

0

Tenim prou indicis que l’impacte del canvi climàtic es deixa sentir al mar i que els efectes són encara més variats, globals i preocupants que hom no preveia.

0

Reconèixer-se enfront de l'espill és necessari per a l'ésser humà. No és una sensació que ocórrega de manera automàtica des del naixement, sinó que és un procés d'aprenentatge, com moltes

0
Sàlvia

La sàlvia de Mariola és una planta aromàtica emprada en jardineria mediterrània i que serveis també com a planta mel·lífera.

0

L’activitat científica és, en alguns sentits, tan antiga com la mateixa societat humana i trobem individus dedicats a explorar la natura en els seus detalls i formular teories sobre el

0

La recerca ha de poder discriminar els veritables efectes dels tractaments d’aquells atribuïbles a la natura mateixa o a l’efecte placebo.
0

Ens poden dir alguna cosa les falles sobre la manera com es popularitza la ciència?

0

La indústria fabrica milers de tones d'extractes d'estèvia per atendre l'enorme demanda dels mercats, estimulada per un consum que s'ha disparat en la darrera dècada.
0

El 19 de febrer del 1897 moría el pare de l’anàlisi matemàtica. Si la seua aportació a la matemàtica és rellevant no és menys interessant el seu vessant humà.
0
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16