Un repàs a la figura de Darwin com a icona de la biologia moderna a través de les vinyetes i gràfics.

Al llarg de la història de l’astronomia, diferents pensadors, filòsofs i científics han postulat l’existència d’entitats que, tot i no ser visibles o detectables en la seua època, o potser mai, eren, no obstant això, necessàries per a mantenir l’estabilitat del cosmos, tal com ells ho veien i ho entenien.

Des de fa vora una dècada, diversos països de la conca mediterrània s'han hagut d'enfrontar a un problema ambiental que cada vegada sembla més difícil de controlar: la plaga del morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus).

© Josep Vicent Boira A l'altre extrem de la serra d'Irta, a uns cinc quilòmetres de Peníscola, la torre de l'Almadum, del 1554

Lluís Alcanyís va ser una figura clau en la fundació de la Universitat de València el 1499. El passat mes de febrer, en un acte senzill però amb una forta

És difícil trobar en novel·les alienes a la ciència ficció o llibres de poesia referències a l'astronàutica. Xavier Duran en fa un repàs.

El filòsof holandès d'origen jueu Baruch Spinoza (1632-1677) es guanyava la vida polint lents destinades a la fabricació d'instruments òptics.

Els primers europeus arribats a Amèrica descobriren un nou món però en desconeixien la toponímia. Els conqueridors, gent poc refinada, no preguntaren als natius els noms dels rius, badies, muntanyes

L'ús de la mosca del vinagre (Drosophila melanogaster) com a organisme d'experimentació va començar fa més d'un segle. Des de

Un homenatge als grans viatgers del món. Les aventures, els colors, i els fenomens de la migració dels aus i altres animals.

La natura a la primavera mostra una gran diversitat de colors que esclaten amb les flors, però també amb el moviment de les papallones, petits insectes que no observem amb tanta intensitat com ara, que és primavera.

  Aquest any que es compleixen els cinc-cents anys d’existència de la Universitat de València era el moment i el lloc oportú per tal de revisar

I així, un darrere l’altre, els pescadors del Palmar van triant els seus llocs de pesca o redolins a mesura que se’ls anomena per sorteig. Els primers han estat afortunats: enguany l’atzar els permetrà obtenir majors beneficis, ja que, en els llocs triats, la pesca és més abundant.

L'any 1866, 34 anys després de la mort d'Antoni de Martí i Franquès, es publicà a Washington un estudi titulat Warming and Ventilating the Capitol, on diferents tècnics i científics discutien la possibilitat d'instal·lar un sistema de ventilació al Capitoli.

«Això té molta química, si jo fóra tu no m’ho menjava.» «Ves amb compte, que això no és natural, no n’abuses.» «No t’has fixat que aquest riu està contaminat? Deu d’anar carregat de compostos químics.» Quantes vegades haurem sentit aquests comentaris en relació a certs productes químics? Centenars.

L’absorció de les zones rurals per la ciutat és un fenomen estès al món industrialitzat. El nou espai periurbà genera conflictes entre els pagesos que s’enfronten a la pressió urbanística,

© Cortesia del Dr. Francesc Cebriá (Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona-IBUB) Les planàries mantenen cèl·lules indiferenciades distribuïdes per tot

© C. SantanaObaga de la Ribera Salada (Solsonès), un bosc de pinassa i pi roig típic d’aquesta comarca. Sobren espÈcies? Hi ha gent que

Després d’obtenir graduacions en anglès i neurociència, i amb només 25 anys, Jonah Lehrer ha acumulat una trajectòria envejable treballant com a assistent al

El 16 de maig de 1960, el físic Theodore Maiman va obtenir la primera emissió làser, precursora d'un dels instruments científics més importants de tots els temps.

«Freqüències és un homenatge als elements de la taula periòdica, actors principals de l’univers. Em fascina el fet que, de

D’esquerra a dreta, Alicia Salvador (directora de la investigació i catedràtica de Psicobiologia), Carolina Villada, Mercedes Almela i Vanesa Hidalgo

© José Luis Iniesta   Els meus escrits m'han permès d'enfrontar-me amb les coses que m'agraden: descriure un paisatge, l'enigma del mar, espiar la insensatesa de la vida dels homes i les

El visitant de la romana Piazza Navona té ocasió d’admirar un conjunt urbanístic, arquitectònic i escultòric de primera categoria. Una de les obres més assenyalades és la Fontana dei quattro