[vc_row][vc_column][vc_column_text] Richard Phillips Feynman (1918-1988) va ser un dels físics més brillants i originals del segle xx. Amb una curiositat il·limitada davant els fenòmens de la naturalesa, va fer contribucions rellevants
Em trobe al despatx del director de l’Observatori Astronò-mic de la Universitat de València, Vicent J. Martínez, per fer-li una entrevista sobre els forats negres. Però, per a sorpresa meua,
Un temps després de la lectura de la tesi doctoral, on utilitzava el problema de l’agulla de Buffon com a punt de partida dels
© M. Lorenzo Alguns dels membres que componen el Grup de Computació GRID de l'IFIC. D'esquerra a dreta, Luis March, Mohammed Kaci, Gabriel Amorós,
El passat 24 de gener es va celebrar a la Llotja de Mar de Barcelona la Nit de les Revistes, una gala anual que
Les publicacions científiques representen valors estratègics de la nostra cultura i, en conseqüència, cal analitzar-les i garantir-ne el creixement i millora de cara al futur. Per aquesta raó, la Secretaria
Els assentaments humans tendeixen a fugir de les zones inundables, però sense allunyar-se’n massa perquè és precisament allí on es practica
[caption id="attachment_1729" align="alignnone" width="1200"] Il·lustració: Anna Sanchis[/caption] Un dels mites tecnològics més estesos en l’actualitat és el que associa negativament la salut amb el mòbil. Per a molts, viure prop d’una
Buscant entre els departaments de la Universitat de València en vaig trobar un que em va resultar especialment curiós: Psicobiologia. Una combinació de disciplines, vaig pensar, interessant per a aquells
© Miguel Lorenzo Quan la meua primera novel·la, The Mathematics of Love (La aritmética del amor, Alianza Editorial, 2007), es va publicar, molta gent va donar per fet que el títol
La revista Mètode amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Catalans i dins de la seua col·lecció de monografies de divulgació de la ciència, presenta el Bestiari,
«La clau per començar a respondre a aquest enigma evolutiu la trobem en l’estudi de nadons humans en etapes preverbals», explica Pau Carazo en aquest article.
Un bruixot tothom sap què és. En canvi, dels llobaters se n’ha perdut molt la memòria. Al procés de la Inquisició, que
L’agret (Oxalis pes-caprae) és, sens dubte, una de les plantes més vistoses de les comarques costaneres de tot el país. La
Quan es pensa en les repercussions del franquisme, se sol oblidar la sagnia científica que va significar la dictadura a Espanya. Recordar-ho és l’objectiu de l’exposició Científics de l’exili 1939-2009,
La consolidació de la ciència moderna va implicar, en un llarg procés, la creació del sistema cientificotècnic. Això va significar l’establiment de centres específics
Aquesta crònica calia escriure-la en calent, abans que la matinada del dilluns començara a atenuar el bon humor. Perquè no és
© A. Donat Fa més d’una dècada començava a fer els primers passos en el que acabaria esdevenint una llarga indagació sobre
© A. M. OrtsD’esquerra a dreta, a dalt, Ernestina Badal i Valentín Villaverde, del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València.
La revista degana de la premsa espanyola a l’àmbit de la natura i de la seva protecció ha traspassat el llindar del quart de segle. Des que fou fundada, ara
En l’últim quart del segle xx, la investigació arqueològica va experimentar una renovació tant de mètodes com de plantejaments teòrics. En les excavacions s’arreplegaven les restes materials, però també es van començar a arreplegar sistemàticament les restes biològiques (fauna i flora).