A principi del segle XX s'iniciava un projecte revolucionari que representaria davant de les acadèmies estrangeres la comunitat científica catalana com una comunitat diferenciada i peculiar: l'Institut d'Estudis Catalans.
0

Article de Carles Lalueza-Fox sobre la recuperació del DNA dels mamuts, grans mamífers de la família dels elefants i símbol de l'edat del gel.
0

El concurs «Ciencia en Acción» està dedicat a la difusió de la ciència. En 2006, Mètode va rebre el primer premi de la modalitat de «Treballs de divulgació científica».

0

«En què és menys admissible intentar fer una cèl·lula que cercar la síntesi d’una molècula?» es preguntava fa quasi un segle el biofísic francès Stéphane Leduc. Avui es té la impressió que la recerca de la síntesi de vida al laboratori és una qüestió científica totalment nova. Tanmateix, des de final del segle XIX, diversos autors compromesos en la lluita contra el vitalisme estaven convençuts que la comprensió total de la vida prové de la seua síntesi artificial.
0

Cada generació de científics afegeix el seu esforç al damunt de les aportacions dels seus predecessors. Però no totes aquestes aportacions són igualment útils per fer progressar el coneixement. La dificultat de destriar les idees fructíferes entre un munt d’inspiracions estèrils augmenta quan els errors tenen defensors prestigiosos.
0

La implantació de les noves tecnologies comporta un seguit de canvis significatius en els nostres usos i costums. Un d’ells afecta l’art de signar. Internet ofereix la possibilitat de signar documents sense la presència física de les persones implicades.
0
big bang

La idea del big bang o «gran esclafit» té el seu origen en els estudis del meteoròleg i matemàtic rus Aleksandr Friedmann (1888-1925) i del belga Georges Lemaître (1894-1966). L’acceptació final del big bang (que abans de rebre aquell nom es deia model d’evolució dinàmica de l’univers) és tan interessant com plena de girs inesperats.
0

Ernst Mayr, professor emèrit de la Universitat de Harvard, biòleg extraordinari, va morir plàcidament a Bedford, Massachusetts, als afores de Boston, el 3 de febrer de 2005. Tenia cent anys i pertanyia al departament de Biologia de la Universitat de Harvard des de la seua incorporació com a professor el 1953.
0

Vivim en l’era de la commemoració, ens diu l’historiador Pierre Nora, en un moment present habitat per l’obsessió commemorativa que afecta totes les societats contemporànies.
0

En uns pocs anys, el canvi global ha passat de ser un concepte vague a ser una realitat indiscutible i plenament acceptada per la comunitat científica. La revista Mètode hi va dedicar un número no fa pas gaire (núm. 34, estiu 2002), on s’oferia una visió general molt interessant d’aquesta problemàtica.
0
biodiversitat agrària

Entre els aspectes més rellevants de l’actual procés de globalització destaca la transformació accelerada de la nostra geografia agrària. Les darreres dècades s’han caracteritzat per una forta metamorfosi dels agroecosistemes periurbans, allunyats cada vegada més de l’anomenat “desenvolupament sostenible”...
0

L’ensenyament de les matemàtiques ja no es fa solament a l’aula mitjançant traçats a la pissarra o en programes d’ordinador. Tothom sap que la millor manera d’aprendre és veient, tocant i així relacionar directament allò que estudiem amb les formes i estructures dels elements de la natura.
0

El passat dia 21 d’abril es va celebrar a la sala d’actes del Jardí Botànic de la Universitat de València una taula rodona per presentar el darrer número de la revista Mètode, dedicat a la gastronomia. A l’acte van assistir nombroses persones que després entraren en debat obert i multidisciplinar.
0

Recorrem les peculiaritats i els misteris d'un dels científics més coneguts de la història: Blaise Pascal.
0
Doble hèlix d'ADN

Repassem el naixement del model de la doble hèlix en l'estructura de l'ADN. 50 anys d'història i desenvolupament científic l'avalen.
0

En una època on els desenvolupaments científics es trobaven en el punt de mira, Hannah Arendt va parlar sobre aquest, sobre la tecnologia i la ciència.
0
home vitruvio

Coincidències numèriques al llibre de la natura i altres misteris. De Carvalho, Poirot o Marlowe.
0
congés Premis Octubre

Arran el Congrés de Pensament, Ciència i Societat dels XXXII Premis Octubre, raonem sobre la ciència com a segona cultura.
0
Visita al Botànic de l'equip de Rafael Blasco

Inauguració de l'exposició "Conservació d'habitats prioritaris", acte al que van assistir Francisco Tomás, Rafael Blasco, Manuel Costa i altres autoritats
0

Les falgueres al País Valencià es troben ben representades, amb una cinquantena d’espècies repartides desde el nord de Castelló fins al sud d’Alacant.
0
experiment miller sopa prebiòtica

L'estudi científic de l'origen de la vida en el marc del pensament evolucionista és relativament recent El bioquímic rus Aleksandr I. Oparin va publicar en 1924 un opuscle on

0

[caption id="attachment_11912" align="alignleft" width="261"] Retrat de Maurice Maeterlinck de J. E. Blanche, 1934. Museu de Belles Arts, Rouen.[/caption] Maurice Maeterlinck (1862-1949) no és un escriptor popular. Alguns autors deliciosos, bé perquè

0

Els Països Catalans han estat escenari de persecucions, execucions i exilis forçats de científics i intel·lectuals de tot caire. Aquests fets s’han repetit al llarg de la nostra història i

0

Des de finals dels anys 80 es constata un baix interès dels estudiants per l’aprenentatge de les ciències, en especial, per la física i la química i, en conseqüència, un

0
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14