El concurs «Ciencia en Acción» està dedicat a la difusió de la ciència. En 2006, Mètode va rebre el primer premi de la modalitat de «Treballs de divulgació científica».

0

«En què és menys admissible intentar fer una cèl·lula que cercar la síntesi d’una molècula?» es preguntava fa quasi un segle el biofísic francès Stéphane Leduc. Avui es té la impressió que la recerca de la síntesi de vida al laboratori és una qüestió científica totalment nova. Tanmateix, des de final del segle XIX, diversos autors compromesos en la lluita contra el vitalisme estaven convençuts que la comprensió total de la vida prové de la seua síntesi artificial.
0

Cada generació de científics afegeix el seu esforç al damunt de les aportacions dels seus predecessors. Però no totes aquestes aportacions són igualment útils per fer progressar el coneixement. La dificultat de destriar les idees fructíferes entre un munt d’inspiracions estèrils augmenta quan els errors tenen defensors prestigiosos.
0

La implantació de les noves tecnologies comporta un seguit de canvis significatius en els nostres usos i costums. Un d’ells afecta l’art de signar. Internet ofereix la possibilitat de signar documents sense la presència física de les persones implicades.
0
big bang

La idea del big bang o «gran esclafit» té el seu origen en els estudis del meteoròleg i matemàtic rus Aleksandr Friedmann (1888-1925) i del belga Georges Lemaître (1894-1966). L’acceptació final del big bang (que abans de rebre aquell nom es deia model d’evolució dinàmica de l’univers) és tan interessant com plena de girs inesperats.
0

Ernst Mayr, professor emèrit de la Universitat de Harvard, biòleg extraordinari, va morir plàcidament a Bedford, Massachusetts, als afores de Boston, el 3 de febrer de 2005. Tenia cent anys i pertanyia al departament de Biologia de la Universitat de Harvard des de la seua incorporació com a professor el 1953.
0

Vivim en l’era de la commemoració, ens diu l’historiador Pierre Nora, en un moment present habitat per l’obsessió commemorativa que afecta totes les societats contemporànies.
0

En uns pocs anys, el canvi global ha passat de ser un concepte vague a ser una realitat indiscutible i plenament acceptada per la comunitat científica. La revista Mètode hi va dedicar un número no fa pas gaire (núm. 34, estiu 2002), on s’oferia una visió general molt interessant d’aquesta problemàtica.
0
biodiversitat agrària

Entre els aspectes més rellevants de l’actual procés de globalització destaca la transformació accelerada de la nostra geografia agrària. Les darreres dècades s’han caracteritzat per una forta metamorfosi dels agroecosistemes periurbans, allunyats cada vegada més de l’anomenat “desenvolupament sostenible”...
0

L’ensenyament de les matemàtiques ja no es fa solament a l’aula mitjançant traçats a la pissarra o en programes d’ordinador. Tothom sap que la millor manera d’aprendre és veient, tocant i així relacionar directament allò que estudiem amb les formes i estructures dels elements de la natura.
0

El passat dia 21 d’abril es va celebrar a la sala d’actes del Jardí Botànic de la Universitat de València una taula rodona per presentar el darrer número de la revista Mètode, dedicat a la gastronomia. A l’acte van assistir nombroses persones que després entraren en debat obert i multidisciplinar.
0

Les falgueres al País Valencià es troben ben representades, amb una cinquantena d’espècies repartides desde el nord de Castelló fins al sud d’Alacant.
0
experiment miller sopa prebiòtica

L'estudi científic de l'origen de la vida en el marc del pensament evolucionista és relativament recent El bioquímic rus Aleksandr I. Oparin va publicar en 1924 un opuscle on

0

[caption id="attachment_11912" align="alignleft" width="261"] Retrat de Maurice Maeterlinck de J. E. Blanche, 1934. Museu de Belles Arts, Rouen.[/caption] Maurice Maeterlinck (1862-1949) no és un escriptor popular. Alguns autors deliciosos, bé perquè

0

Els Països Catalans han estat escenari de persecucions, execucions i exilis forçats de científics i intel·lectuals de tot caire. Aquests fets s’han repetit al llarg de la nostra història i

0

Des de finals dels anys 80 es constata un baix interès dels estudiants per l’aprenentatge de les ciències, en especial, per la física i la química i, en conseqüència, un

0

El dilluns 29 de setembre va tenir lloc al Jardí Botànic de la Universitat de València la inauguració de l’exposició “Gens i alimentació”, presentada per l’Alimentarium/Museu de l’Alimentació de Nestlé

0

Protocol de Kyoto i mobilitat Aquest protocol és un modest, encara que important, pas en la direcció assenyalada pel Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic (IPCC) que demanda reducció del 70%

0
Rousseau i la botànica

El 1762, Rousseau comença a dedicar-se a la botànica d’una manera més metòdica. Hi consagra tant de temps i d’energia que podem preguntar-nos quin paper ha representat i quin lloc

0

La ciència-ficció, amb un nombre incalculable de seguidors arreu del món, ha superat el 2001, la data que aquesta literatura va llançar com a mítica.
0

Les barraques no són una construcció únicament valenciana, però ha estat a l'horta de València on s'han aixecat a la categoria de símbol d'identitat d'una ciutat i d'huna forma d'entendre el món.
0

“Aquest no serà un país normal si no dupliquem la despesa en R+D, no en tinc cap dubte” L’afirmació, llançada pel president del CSIC, Rolf Tarrach, durant la celebració de

0

La noció de matèria sens dubte ha representat un paper transcendental en l'evolució del coneixement humà, especialment en els camps de la filosofia i de la ciència. Sense oblidar el

0
Max Planck

[caption id="attachment_9540" align="alignleft" width="200"] Max Karl Ernst Ludwig Planck, del qual se celebra enguany la seua hipòtesi dels quants. [/caption] Max Karl Ernst Ludwig Planck va nàixer el 23 d'abril de 1858 a Kiel i

0
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14