Com definiria el Cavanilles botànic en una frase? Genial, intuïtiu i rigorós I el Cavanilles home? Refinat i amb afany de poder. Molts són els

Foto: M. Lorenzo    L’Any Cavanilles, que commemora els dos-cents anys de la desaparició de l’eminent botànic valencià, continua ampliant l’agenda cultural de la nostra comunitat. En

En 2004, amb motiu de la mort de Ramon Margalef, la professora Mercè Durfort va realitzar aquest esboç biogràfic de la seua figura.

Homenatge al ja desaparegut Ramon Margalef, de la ma de Josep Mª Camarasa. Un recorregut per la seua biografia, amb especial atenció al seu discrus "la teoría de la información en ecología".

Homenatge al doctor Margalef de la mà de Xavier Bellés, antic alumne d'aquest gran ecòleg. Un recorregut pels seus últims anys de vida.

Article-homenatge al gran Ramón Margalef, l'ecologista més important de catalunya i un dels mes coneguts del món, de la ma del periodista i director de la revista, Martí Domínguez.

Un article més per a homenatjar al gran doctor Margalef, conegut ecòleg de fama mundial,escrit per altre dels seus alumnes, Joandomènec Ros.

Seguim amb l'homenatge al doctor Margalef amb un recorregut per la seua obra i vida, des del punt de vista d'un dels seus alumnes, Jaume Terradas.

Homenatge a Ramón Margalef, ecòleg i naturalista català, conegut per les seues contribucions a l'oceanografia, la limnologia i la teoria ecològica.

© M. Lorenzo Com recentment ha reconegut la revista Science, si durant l'any 1999 hi ha hagut un debat científic de calat social, sens dubte ha

Durant una setmana, del passat mes de novembre, la Universitat de València va obrir les portes

A pesar dels grans esforços dels investigadors per saber com funciona el nostre cervell, encara sembla que estiguem fent els primers passos. Aquest segle va començar en acabar la denominada

El creixent desenvolupament aconseguit per les tècniques de neuroimatge funcional ha representat un gran avenç en l'estudi de les bases neurals del funcionament cognitiu. En aquest sentit, aquestes potents tècniques estan ajudant a donar resposta a preguntes com ara on i quan ocorren certs processos al cervell. No obstant això, és un bon disseny experimental, que permeta interpretar els resultats que aporten aquestes tècniques a la llum de contrastats models teòrics, allò que ens dóna peu a respondre a la més important de les preguntes: com es produeix la conducta?

En les darreres dues dècades els avenços de la neurociència han estat espectaculars i cada vegada som més a prop d'entendre el llenguatge del nostre cervell. Això és així gràcies als avenços tècnics i metodològics, però sobretot a nous enfocaments en els dissenys experimentals. Els avenços en el coneixement sobre el funcionament bàsic del cervell estan guiant el desenvolupament d'eines terapèutiques cada vegada més sofisticades per curar o almenys alleujar els símptomes de malalties neurològiques i trastorns psiquiàtrics. No obstant això, aquests avenços no estan exempts de riscos i comporten dilemes ètics als quals la societat ha de donar resposta.

L'any 2012 ha estat declarat a Espanya Any de la Neurociència, un camp que ha viscut grans avenços en les darreres dues dècades. Amb aquest dossier, Mètode vol contribuir a

La influència de Turing en la biologia ha tardat molt a manifestar-se, però comença a ser important i va creixent. Com que l’aportació més destacada i coneguda de Turing es

La infantesa i l'adolescència de Turing Considerat el pare de la informàtica moderna per les seues aportacions a aquesta disciplina, Alan Mathison Turing va nàixer a Londres el 23 de juny

Els homes ens hem servit des de sempre de la resta dels animals com a instruments per a satisfer les nostres més diverses necessitats, com ara les d’alimentar-nos, vestir-nos, viure d’acord amb les nostres eventuals creences religioses o fins i tot expressar-nos artísticament, per posar només alguns exemples.

Quan es parla de les relacions entre les novel·les i les seues adaptacions cinematogràfiques és fàcil topar amb l’acudit de la cabra que, en un abocador, acaba de menjar-se un rotllo de pel·lícula. Quan una altra cabra se li acosta i li pregunta què li ha semblat, la primera respon: «No estava malament, però em va agradar més el llibre.»

La distopia, també anomenada antiutopia, ha estat un dels subgèneres més productius de la literatura i del cinema de ciència-ficció del darrer segle. Hom atribueix el neologisme del terme a l’economista britànic John Stuart Mill, un inconformista defensor de la llibertat sense quasi fronteres amb el límit que imposaria el dany que la nostra actuació pot infligir a un altre.

L'any 1968 s'estrenaren dues pel·lícules fonamentals en la història del cine. La primera, <em>2001: una odissea de l'espai</em>, canvià el curs del cine de ciència-ficció. La segona, <em>El planeta dels simis</em>, també contribuí a establir les bases d'una ciència-ficció més intel·ligent.

Article sobre l'obra científica de Ramón y Cajal

Estudi sobre la contribució de Camilo Golgi a la recerca de Ramón y Cajal