© IHCYD. Museo Histórico-Médico La paleontologia humana és una ciència relativament recent. El seu origen com a disciplina científica pot situar-se a

Ara fa 25 anys, l'estany de l'Albufera i la Devesa del Saler es van convertir en el primer Parc Natural valencià. Amb aquesta declaració es protegien dos espais situats a

La Junta Rectora de l'Albufera i membres del govern valencià es reuniren per considerar la possibilitat de dur a terme prospeccions petrolíferes a la costa valenciana.

Ara fa un segle, Alfons XIII va signar una breu llei per regular la cessió de l’Albufera a l’Ajuntament de València. Enguany, el consistori ha volgut celebrar l’adquisició de l’antiga

El 1986, l’Albufera de València era declarada Parc Natural. Es protegia així un espai situat a pocs quilòmetres de la ciutat de València amb un alt valor ecològic però també

© J. Kratzmaier © J. Kratzmaier    L’Antàrtida és atractiva tant per la fauna que alberga com pels magnífics paisatges que ofereixen les seues

© M. Masó i M. Masó Vam arribar a Buenos Aires al gener. L’Irizar, el tren­caglaç que ens embarcaria cap a la

© Projecte Limnopolar Alguns dels membres de l’equip de recerca Limnopolar, camí dels llacs.D’esquerra a dreta: Álvaro Chicote (Univer-si-dad de Castilla - La Mancha), Antonio Ca-ma-cho (Universitat

L’Antàrtida és un dels indrets més verges del planeta i, alhora, un dels llocs on més clarament es veuen les conseqüències

Nascuda a Carcaixent al juny del 2007, l’associació Llavors d’ací s’ha fixat com a missió principal la conservació i promoció de la utilització de les varietats agrícoles locals, dins del marc de l’agricultura ecològica. L’associació està formada per un grup d’agricultors (professionals i aficionats), consumidors i persones preocupades per la pèrdua de les varietats locals i els models agraris tradicionals.

A partir de la segona dècada del segle xx van tenir lloc una sèrie de canvis importants en el món agrari que van deixar de banda tot el coneixement tradicional i el saber fer dels llauradors que des de sempre havien viscut arrelats a la terra i a les condicions del seu voltant.

Poques activitats han anat tan lligades al desenvolupament de la nostra societat com l'agricultura. Al llarg de la història, el món agrari ha estat un component fonamental en els canvis socials i econòmics dels valencians. Durant mil·lennis, els nostres avantpassats han seleccionat i utilitzat vegetals i animals per a la seua alimentació individual i social, en un context pràcticament d'ecosistema mediterrani, dins de les lleis de l'ecologia, adaptant-se a l'ambient i modificant-lo.

Des dels inicis de l’agricultura els llauradors han triat, millorat, intercanviat i adaptat algunes espècies naturals a les seues necessitats, desenvolupant així una enorme diversitat dins de cadascun dels vegetals i animals domesticats.

Els procediments metafòrics són la base del llenguatge tècnic i popular que ha segregat el món de la sericicultura. A més, el cuc de seda és un animal fascinant sobre

Els primers interessats per les ciències naturals a Menorca foren sanitaris dels regiments anglesos que ocuparen l’illa l’any 1708 en nom de l’arxiduc Carles, amb motiu de la Guerra de Successió espanyola.

L’Enciclopèdia de Menorca ha significat, efec­tivament, un flux d’informa­ció entre els investigadors de l’illa, però també entre els investigadors de l’illa amb els de la resta del món.

El Quixot probablement hauria tornat pel mateix camí de vinguda si hagués vist els gegants de Menorca. Qui ho hauria de dir, que, dins d'una illa de dimensions tan reduïdes,

Comprar l'obra de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria amb fotografies actuals ens ajuda a comprendre l'evolució del paisatge de Menorca i l'empremta de l'home sobre el seu entorn.

Entre els mesos de juny de 1740 i 1742 figuren datades les cartes de l'enginyer de l'exèrcit britànic John Armstrong que van servir per a confegir The history of the

Menorca és una de les illes més singulars de les Balears. Potser aquesta singularitat era el motiu de l’afirmació de Josep Pla: «és l’illa que conec del Mediterrani on potser

El disseny dels camins respon a les activitats humanes en el treball, en les relacions econòmiques i afectives; uneixen llocs, gents i cultures. La mil·lenària xarxa de camins teixida per les societats preindustrials jerarquitza i estructura els territoris i revela les claus d’interpretació dels paisatges, naturals o antropitzats, dotant de significat la vinculació de l’home a la terra.

Els que caminem cada diumenge per les nostres muntanyes mediterrànies no tenim la percepció de quines normes protegeixen els camins tradicionals de munta­nya. Però sí que tenim clar que aquestes senderes històriques van perdent-se i que el futur no és gaire esperançador per a aquest patrimoni públic viari.