Eudald Carbonell (Ribes de Freser, Ripollès, 1953) és arqueòleg, doctor en Geologia i Història, catedràtic de Prehistòria i investigador d'autoecologia humana. També ha escrit, i molt, però no el puc

En acabar el XVI Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (CMBLC), el 31 d'octubre de 2000, els representants dels metges i biòlegs valencians que havien participat en el

Els congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (CMBLC) existeixen des de 1913 i són, en algun sentit, excepcionals. Una altra cosa… La seva peculiaritat es basa en el

El XVII Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat el passat octubre, reuní a València científics amb dos nexes comuns, una mateixa llengua i una mateixa passió: la

Foto: J. R. Crespo    El Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana (CEA) es troba en l’antiga Alqueria dels Frares, situada a la vora de la

«Enguany ja no ha criat l’esparver cendrós. El soroll, les molèsties i la presència humana l’han afectat.»Foto: L. PérezQuina és la història de la marjal

Foto: J. R. Crespo La marjal i el polígon    A 8 quilòmetres de Sagunt i ocupant un espai de 350 hectàrees de superfície, sobreviu entre

Foto: J. Güemes    El Dr. Jaime Güemes, cap de conservació del Jardí Botànic de València, ha preparat uns recorreguts per l’interior del Jardí. S’hi podran contemplar un

Com definiria el Cavanilles botànic en una frase? Un taxònom rigorós que va tractar d’aplicar la lògica defensada per Étienne Bonnot de Condillac a l’organització interna del

Com definiria el Cavanilles botànic en una frase? Genial, intuïtiu i rigorós I el Cavanilles home? Refinat i amb afany de poder. Molts són els

Foto: M. Lorenzo    L’Any Cavanilles, que commemora els dos-cents anys de la desaparició de l’eminent botànic valencià, continua ampliant l’agenda cultural de la nostra comunitat. En

En 2004, amb motiu de la mort de Ramon Margalef, la professora Mercè Durfort va realitzar aquest esboç biogràfic de la seua figura.

Homenatge al ja desaparegut Ramon Margalef, de la ma de Josep Mª Camarasa. Un recorregut per la seua biografia, amb especial atenció al seu discrus "la teoría de la información en ecología".

Homenatge al doctor Margalef de la mà de Xavier Bellés, antic alumne d'aquest gran ecòleg. Un recorregut pels seus últims anys de vida.

Article-homenatge al gran Ramón Margalef, l'ecologista més important de catalunya i un dels mes coneguts del món, de la ma del periodista i director de la revista, Martí Domínguez.

Un article més per a homenatjar al gran doctor Margalef, conegut ecòleg de fama mundial,escrit per altre dels seus alumnes, Joandomènec Ros.

Seguim amb l'homenatge al doctor Margalef amb un recorregut per la seua obra i vida, des del punt de vista d'un dels seus alumnes, Jaume Terradas.

Homenatge a Ramón Margalef, ecòleg i naturalista català, conegut per les seues contribucions a l'oceanografia, la limnologia i la teoria ecològica.

© M. Lorenzo Com recentment ha reconegut la revista Science, si durant l'any 1999 hi ha hagut un debat científic de calat social, sens dubte ha

Durant una setmana, del passat mes de novembre, la Universitat de València va obrir les portes

A pesar dels grans esforços dels investigadors per saber com funciona el nostre cervell, encara sembla que estiguem fent els primers passos. Aquest segle va començar en acabar la denominada

El creixent desenvolupament aconseguit per les tècniques de neuroimatge funcional ha representat un gran avenç en l'estudi de les bases neurals del funcionament cognitiu. En aquest sentit, aquestes potents tècniques estan ajudant a donar resposta a preguntes com ara on i quan ocorren certs processos al cervell. No obstant això, és un bon disseny experimental, que permeta interpretar els resultats que aporten aquestes tècniques a la llum de contrastats models teòrics, allò que ens dóna peu a respondre a la més important de les preguntes: com es produeix la conducta?

En les darreres dues dècades els avenços de la neurociència han estat espectaculars i cada vegada som més a prop d'entendre el llenguatge del nostre cervell. Això és així gràcies als avenços tècnics i metodològics, però sobretot a nous enfocaments en els dissenys experimentals. Els avenços en el coneixement sobre el funcionament bàsic del cervell estan guiant el desenvolupament d'eines terapèutiques cada vegada més sofisticades per curar o almenys alleujar els símptomes de malalties neurològiques i trastorns psiquiàtrics. No obstant això, aquests avenços no estan exempts de riscos i comporten dilemes ètics als quals la societat ha de donar resposta.