La història dels coronavirus com a agents patògens en humans es remunta a mitjan anys seixanta, quan es van aïllar per primera vegada a partir de mostres obtingudes del tracte respiratori d'adults amb símptomes de refredat comú. En l'actualitat es coneixen set tipus de coronavirus que infecten humans.
L'actual crisi sanitària del coronavirus obre una sèrie d'interrogants sobre la forma d'actuar, sobre els recursos amb què compta la ciència o sobre la importància d'una bona comunicació.
Conèixer els genomes dels virus i les seues filogènies al detall genòmic ens permet entendre l’origen del brot –ha estat una zoonosi des dels rats penats o hi ha altres hostes implicats? On es localitza geogràficament aquesta transició fatal?– i mesurar el ritme de canvi del virus.
Gema Revuelta, Ángela Bernardo, Margarita del Val i Salvador Macip donen la seua opinió sobre la cobertura informativa de la pandèmia.
Observem l’esclat del brot de coronavirus a la Xina. La divulgació d’informació precisa i ben interpretada és clau en els primers moments d’intervenció en un brot emergent. Però sembla que la necessitat, la pressió o la notorietat per publicar està afectant el rigor de la investigació.
Fernando González Candelas, catedràtic de Genètica de la Universitat de València, ens indica quina informació es té sobre com afecta el coronavirus emergent als xiquets.
Mireia Coscollà, Santiago F. Elena, Ron Geller i Fernando González-Candelas analitzen els reptes científics i socials davant de la crisi sanitària del coronavirus.
Davant del degoteig de casos de coronavirus a Espanya, recollim una sèrie de dades i mesures de prevenció, per a evitar una sensació de pànic desproporcionada.
Les notícies falses i la desinformació s’han estès al mateix ritme que creixia el nombre d’afectats pel coronavirus 2019-nCoV detectat a Wuhan al desembre.
El repàs a la comunicació de les crisis sanitàries dels últims trenta anys serveix per a comprovar que hi ha una sèrie d'errors que es repeteixen. Ho explica Javier Granda.