Amb motiu del Dia mundial de la sida parlem amb Esteban Martínez, metge i president de GESIDA, per a conèixer la situació de les persones amb VIH en el context de l'actual pandèmia.
Dilluns passat Pfizer anunciava en un comunicat de premsa que la candidata a vacuna que desenvolupa contra la COVID-19 mostra una eficàcia del 90 %. Analitzem amb diverses veus expertes com interpretar informacions com aquesta.
El desenvolupament de vacunes comporta molt de temps, sovint més de quinze anys. La pandèmia de SARS-CoV-2 ha accelerat el procés en un temps rècord. Aquesta cursa, però, no ha fet més que començar. Són moltes les incògnites que ens ofereix el futur pròxim.
L'article mostra, a través de diversos mapes, la distribució geogràfica de la COVID-19 i analitza els factors ambientals que han pogut contribuir a la seua expansió.
La paraula ciència mai havia estat tan present en els mitjans de comunicació com durant la pandèmia de COVID-19 i, si durant els pròxims mesos continua sent així, és molt probable que alguna cosa en quedi fins i tot quan desaparegui el coronavirus.
Durant el segle XX, hem quasi duplicat l’esperança de vida, d’uns 45 anys a 80 i escaig i, per això, hem hagut d’enfrontar-nos a les malalties de la vellesa, els problemes cardiovasculars i metabòlics, les malalties neurodegeneratives i de demència senil i, també, el càncer. No ens morim ara igual que fa un segle.
Pot un organisme extraterrestre produir una pandèmia catastròfica al nostre planeta? Aquestes preguntes sorgeixen cada vegada que plantegem portar a la Terra mostres d’altres mons del Sistema Solar, i més encara en un context com el de l'actual COVID-19.
Una epidèmia com la que malauradament hem viscut pot fer que isquen les pitjors pors. El cinema i la literatura han sabut emprar aquesta por per a construir guions on una epidèmia és el centre de la història o bé l’excusa al fons.
Potser el canvi climàtic no ens afectarà de forma tan sobtada com una epidèmia, però quan passi aquesta emergència seria un bon moment per revisar l’estratègia de comunicació per evitar la que ens caurà més endavant.
Els qui ens dediquem a la creació i difusió de coneixement hem de fer ús intel·ligent del seu caràcter contingent i provisional per a promoure la idea que el que poden semblar febleses són, en realitat, els trets que permeten el progrés del coneixement científic i el seu caràcter disruptiu.
