Un recorregut per les societats i associacions sorgides entorn de la naturalesa a través de més de cinc segles d'història.
Enguany es compleixen 150 anys de la fundació de la Real Sociedad Española de Historia Natural, una fita en què destaca el treball continuat d'aquesta societat científica.
D’on ve la pervivència d’idees medievals curulles de creences i mancades d’observacions? Com és que animals medievals inventats, com ara la salamandra o l’uroborus, es van considerar durant tants segles éssers reals?
Al llarg del temps, diversos autors han intentat aglutinar en obres de caràcter divulgatiu la gran història del coneixement científic. Una mostra és el Vestiges de Robert Chambers.
El recinte, ubicat al campus de Burjassot, alberga exemplars zoològics, geològics i paleontològics provinents de les 32 col·leccions científiques de la institució.
En la vida quotidiana de les ciutats, els noms dels carrers i les places compleixen unes funcions socials de primer ordre. Algunes són ben pràctiques, com ara situar les adreces de les persones amb qui mantenim contacte o localitzar les activitats productives, sanitàries, culturals o
El naturalista Ulisse Aldrovani va realitzar diverses aportacions científiques, com ara la seua enciclopèdia d'animals.
El que més destaca d’aquest llibre és l’originalitat del tema: les races domèstiques autòctones de Catalunya. Es tracta, en efecte, d’una qüestió poc o gens abordada i, en tot cas, mai d’una manera exhaustiva com es fa en aquest cas. Tal com indica el títol,
L’Enciclopèdia de Menorca ha significat, efectivament, un flux d’informació entre els investigadors de l’illa, però també entre els investigadors de l’illa amb els de la resta del món.
L’abella de mel més coneguda, Apis Mellifera L., s’ha extés arreu del món, primer de forma natural i, després, gràcies a l’assistència humana. Aquesta col·laboració va originar l’apicultura.