La filosofia científica és filosofia informada per la ciència, que usa eines exactes com la lògica i la matemàtica, i proporciona a l’activitat científica un marc on dirimir les qüestions

0

Des dels seus orígens, al cine li han fascinat els avenços científics. En particular, l’astronomia i l’astrofísica han fet un paper important en les històries de ciència-ficció relacionades amb el

0
fragment de Volumetries Còsmiques

Ens mirem el cel tot admirant-ne la regularitat i estabilitat, l’aparent immutabilitat. Sempre ho hem fet així; no de bades s’esveraven els éssers humans en observar algun canvi produït al

0
Metgessa atenent una pacient

Les dones han estat invisibles per a les ciències de la salut fins a final del segle XX, ja que no formaven part de les cohorts de recerca estudiades. Gràcies

0
Londa Schiebinger

«Hi ha un biaix inconscient de gènere en l’algoritme de Google», afirma la professora d’Història de la Ciència de la Universitat de Stanford i directora del projecte Gendered Innovations.
0

RESUM En els inicis de l’era atòmica, l’Espanya franquista va impulsar un costós programa de recerca, desenvolupament i explotació de l’energia nuclear. Científics, militars i alts càrrecs de l’Administració es mobilitzaren

0

Les dones parteixen essent majoria en la universitat, però són progressivament avançades pels seus companys, fins que acaben essent una minoria invisible en les categories més altes.
0

RESUM D'acord amb aquells que pensen que sol haver-hi connexions molt fortes entre les disciplines científiques i la ideologia dels productors científics, aquest assaig mostra que aquestes connexions moltes vegades són

0

RESUM A diferència del cas Galileu, l’Església catòlica ha gestionat amb discreció el pensament evolucionista i les obres de Charles Darwin. Entre els científics catòlics, hi trobem defensors d’un evolucionisme amanit

0

RESUM La ciència no està «per damunt» de la política i l’ètica: és intrínsecament política i planteja problemes ètics de manera constant. Les conseqüències d’esquivar aquestes qüestions van quedar particularment clares

0

«Ciència sense consciència, pobresa de l’ànima» escrivia François Rabelais. Amb aquesta frase famosa, l’escriptor francès ja advertia del perill de deixar-se conduir per un pensament excessivament cientifista. «El somni de

0
Investigació en comunicació de salut

Normalment, els investigadors socials analitzen els missatges en els mitjans a través de la lectura i codificació. Aquest mètode comporta molt de temps i restringeix molts estudis a mostres petites.

0
Instragram, salut i xarxes socials

La comunicació és clau en l'àmbit de la salut. La incorporació d'eines comunicatives com Instagram al treball de camp en salut juvenil presenta tota una sèrie de reptes i de potencialitats per a la recerca social en salut.
0
Tabac i salut

L’article revisa el paper dels mitjans de comunicació en la difusió d’informació sobre el tabac i l’evolució que aquest enfocament ha tingut en el control del tabaquisme.
0
crisis sanitàries grip A

El repàs a la comunicació de les crisis sanitàries dels últims trenta anys serveix per a comprovar que hi ha una sèrie d'errors que es repeteixen. Ho explica Javier Granda.
0
malalties poc freqüents

Quin és el discurs dels mitjans de comunicació sobre les malalties rares? Ho estudien en aquest article Antonio M. Bañón i Josep A. Solves.
0
medicaments societat hipermedicalitzada

«Estem realment més malalts? Ens creiem malalts? O és que consumim salut? Totes tres coses alhora». Ens ho explica en aquest article Milagros Pérez Oliva.
0
Vacunes

Les condicions en què es pot informar la gent i aquesta pot participar activament de manera significativa en la gestió de la seua salut són un repte global, explica Scott C. Ratzan.
0
Communicating health

Una bona comunicació és fonamental en la promoció i manteniment de la salut, tant individual com col·lectiva. Malgrat la gran quantitat d’informació accessible que hi ha actualment, encara persisteixen concepcions errònies en temes fonamentals com les vacunes o la prevenció i el tractament de determinades malalties greus i cròniques com el càncer o la sida.

0
88-87

Es coneix Stanley Miller principalment pel seu experiment clàssic de 1953 sobre la síntesi de compostos orgànics en la Terra primitiva, en el context de l'origen de la vida. No obstant això, va dur a terme alguns experiments més que són menys coneguts i, en alguns casos, mai van arribar a publicar-se. El descobriment en 2007 que Miller havia arxivat solucions deshidratades dels seus experiments dels anys cinquanta va oferir l'oportunitat d'analitzar el producte dels seus primers experiments usant tècniques modernes d'avantguarda. Aquests resultats, junt amb els resultats de Miller, ens han proporcionat un inventari d'una gran varietat de compostos que inclouen aminoàcids, amines, pèptids simples, hidroxiàcids, hidrocarburs simples i urea, que es poden sintetitzar simulant les condicions de la Terra primigènia.

0

Múltiples observacions espacials i terrestres, així com la recent missió de la sonda Cassini-Huygens, han revelat informaciò de Tità, el major satèl·lit de Saturn. L'atmosfera de Tità amaga una de les químiques orgàniques més complexes del sistema solar, començant amb el nitrogen i el metà que permet la formació d'hidrocarburs i nitrils i fins i tot de molècules prebiòtiques. La seua atmosfera també conté rastres de compostos d'oxigen. Aquest sistema està subjecte a variacions estacionals i a diferents processos físics, dinàmics i fotoquímics. Les interaccions entre l'atmosfera, la superfícies i l'interior també compleixen un paper important en el potencial astrobiològic del satèl·lit.

0

El concepte d'un mñon de l'RNA és una hipòtesi amb gran arrelament en les dades empíriques i parteix d'una perspectiva científica llarga i complexa de més de cinquanta anys, des que es va descobrir el paper central de l'RNA i els ribonucleòtids en la síntesi de les proteïnes i les reaccions bioquímiques. A mesura que vam anar coneixent més sobre la biologia de l'RNA, es van suggerir diverses propostes independents de vida primordial sense proteïnes. Encara qye aquesta possibilitat es va veure reforçada amb el descobriment dels ribozims, hi ha moltes definicions del món de l'RNA, algunes de les quals contradictòries entre si. Es podria dir que és una etapa primerenca, potser primordial, durant la qual les molècules d'RNA van tenir un paper molt més evident en l'herència, el metabolisme i, particularment, l'origen i els primers passos en l'evolció de la biosíntesi proteica. L'aclaparadora evidència de les propietats estructurals, reguladores i catalítiques de les molècules d'RNA, junt amb la seua ubiqüitat en els processos cel·lulars, només es pot explicar reconeixent que van representar un paper clau en l'evolució primerenca de la vida, potser fins i tot en el seu origen.

0

Les condrites carbonàcies són meteorits que contenen carboni. Provenen d'asteroides primitius i són les úniques que, a hores d'ara, han aportat mostres d'evolució química per a les anàlisis en laboratori. Els estudis han revelat que existia una abundant química orgànica en el sistema solar abans del començament de la vida terrestre. Amb l'arribada de meteorits i cometes, aquests processos podrien haver impulsat l'origen de la bioquímica del nostre planeta.

0

En aquest article argumentem que el problema de l'origen de la vida no es pot explicar apel·lant exclusivament als mecanismes de l'evolució darwiniana, com un gran nombre d'experts tendeix a pensar, sinó que requereix un profund canvi de perspectiva. En aquesta línia, destaquem que la selecció natural, per a operar com a motor de diversificació (i, indirectament, de potencial increment de la complexitat), implica un conjunt de condicions que, de fet, la facen possible: més en concret, organitzacions químiques automantingudes i auto(re)productives amb un espai fenotípic (és a dir, un ventall de funcions) bastant ampli. Així doncs, com a alternativa als plantejaments majoritaris en el camp de l'origen de vida, basats en poblacions moleculars (habitualment d'RNA) subjecte a evolució darwiniana, proposem una extensió del paradigma «autoorganitzatiu» cap a un d'«auto(re)productiu«, que aplegue adeuqadament l'especificitat del fenomen biològic (en particular, la seua dimensió cel·lular i metabòlica), i que tindria rellevància abans, durant i després que la selecció natural començara a operar.

0