Hi ha qui diu que un humanoide hauria de tenir un “cos complet”, exactament com un humà, però d’altres se centren més en les seues habilitats. Repassem breument la robòtica humanoide.
Les interfícies cervell-computadora (ICC) permeten controlar dispositius sense generar cap acció motora, només mitjançant la descodificació directa dels senyals cerebrals de l’usuari.
L’aprenentatge profund és un tema indiscutiblement popular. No obstant això, és curiós que l’èxit actual i la pràctica de l’aprenentatge profund pareixen no estar correlacionats amb la comprensió més teòrica i formal d’aquest camp.
L’objectiu últim de la intel·ligència artificial (IA) és una de les fites més ambicioses que s’ha plantejat la ciència, amb una dificultat comparable a altres grans objectius com ara explicar l’origen de la vida o l’origen de l’univers.
El número de tardor de Mètode tracta de donar una panoràmica general del món de la robòtica i la intel·ligència artificial des del punt de vista de sis experts en el seu camp.
En la dècada de 1980 van sorgir tres subdisciplines de l’ecologia: la restauració ecològica, la biologia de la conservació i la biologia de les invasions; i totes tres van abraçar el paradigma nativista.
Els enemics naturals estan entre els principals impulsors de les dinàmiques de biodiversitat pero, de vegades, produeixen greus pèrdues en la majoria de les quals els humans estan involucrats.
La riquesa d’espècies no és homogènia en l’espai i normalment presenta diferències quan comparem diferents llocs. Aquestes diferències solen respondre a gradients d’un o més factors que creen patrons espacials de biodiversitat i depenen de l’escala.
Des de mitjan anys vuitanta fins ara, la biologia de la conservació s’ha escindit en dos camps quasi independents: la gestió i l’ecologia de la conservació. Hem assistit a la recuperació de les espècies amenaçades de gran envergadura i a la disminució de les petites i comunes.
La biodiversitat ha anat canviant tant en l’espai com en el temps. Per sort, petits organismes coneguts com ‘microfòssils’ ens permeten inferir patrons de biodiversitat passats de forma detallada.
Per efecte de les condicions ambientals extremes, la llunyania dels altres continents i per la seva profunditat, a causa del pes del gel continental, la plataforma continental antàrtica ofereix una gran oportunitat per a entendre millor com seria un ecosistema pristí.
El concepte de diversitat biològica ha evolucionat des del mer recompte d’espècies a càlculs més sofisticats que tenen en compte les abundàncies relatives i fins i tot el temps de divergència evolutiva entre espècies. En el curs d’aquesta evolució, les formes de mesurar la diversitat ben sovint s’han manllevat d’altres disciplines.
Els índexs tradicionals de diversitat (principalment riquesa, abundància i equitativitat d’espècies) han estat altament reveladors per al seguiment de processos en comunitats i ecosistemes en ecologia moderna.
Els éssers humans ja fa temps que som conscients de ser una espècie amb gran poder per modificar el món natural. I tant que ho hem fet. Però només fa unes dècades que la societat, amb veu ferma, es revolta contra la desfeta duta a terme.
«El major repte de CRISPR és que es puga utilitzar com a agent terapèutic»
Entrevista a Francisco Mojica
Creador del Grup de Microbiologia Molecular de la Universitat d'Alacant, parlem amb el descobridor del sistema CRISPR.
La genètica forense aplega els coneixements genètics necessaris per a resoldre determinats problemes judicials. En les darreres dècades, les noves tècniques han mostrat el potencial de l’ADN com a mètode de reconeixement. Aquests avenços han anat de la mà d’altres millores a l’hora de comunicar el resultat de les proves amb la introducció de l’avaluació estadística.
La falta d’informació que proporcionen centres i organitzacions sobre l’ús d’animals en investigació científica deixa un nínxol de comunicació especialitzat que grups aliens a la ciència han sabut explotar per a posar al seu favor l’opinió pública.
Durant una època dominada pel pensament positivista les metàfores semblaven incompatibles amb la ciència, si més no per a les manifestacions del discurs científic que es consideraven més típiques.
La investigació en biotecnologia ha assolit importants avenços; no obstant això, alguns dels seus resultats han desvetllat controvèrsies pel que fa al risc sobre la protecció de la salut i el medi ambient i això n’ha limitat l’aplicació pel principi de precaució.
Davant el creixement de les aplicacions biotecnològiques, la ciutadania demana un debat públic però sovint s'enfronten amb informacions contradictòries. La comunicació és més important que mai.
La comunicació és essencial en tots els àmbits de la societat, però en ciència és una de les claus ineludibles. Comunicar és traslladar els descobriments, observacions i troballes tant a col·legues com a la societat.
La comunicació de la biotecnologia ha assolit un paper fonamental en els darrers anys. Els grans avenços i la rapidesa amb la qual s’implanten noves tècniques d’edició genètica desperten enormes expectatives però també generen inquietuds.
El discurs sobre la pseudociència ve acompanyat del discurs de la ciència. A pesar dels intents per separar ambdós dominis, les persones continuen confiant en remeis pseudocientífics.
Rarament la pseudociència tracta el tema de la formació dels deixants que de vegades els avions tracen al cel. Generalment aquests deixants han estat en el punt de mira de teories de la conspiració més que no de la pseudociència en si mateixa.