Mileva Maric va ser una destacada matemàtica i la primera dona d'Einstein. Tot i que la seua figura no gaudeix de renom, existeix un enorme debat al voltant del seu paper en els treballs del Premi Nobel de Física.
Reflexions entorn al gènere i la ciència des de l'experiència de les dones que la treballen
Quatre veus de científiques
Dificultats, virtuts i, en definitiva, experiències, del fet de ser dona i dedicar-se a la ciència.
El recinte, ubicat al campus de Burjassot, alberga exemplars zoològics, geològics i paleontològics provinents de les 32 col·leccions científiques de la institució.
La presentació del nou número de Mètode destaca els perills de les pseudociències, un tema que afecta nombrosos àmbits i que s'explora amb detall en el volum 95 de la revista.
Segons l'astrofísic i divulgador Javier Armentia, realment no hi ha superllunes. Tal com explica, el terme no és astronòmic, sinó d'astrologia popular. Ho conta a 'Els perquès de Mètode'.
Recordem Fernando Sapiña (1967-2018), professor de Química Inorgànica de la Universitat de València i col·laborador de Mètode. En la revista tenia una secció fixa, «La ciència a taula», en la qual aplicava els seus coneixements de química als aliments i processos culinaris.
Els temes plantejats a la monografia Abelles de mel (primavera de 2002) segueixen vigents: alguns dels problemes que s’albiraven fins i tot s’han aguditzat.
«La pseudociència és un subproducte del prestigi de la ciència com a empresa social i com a mitjà d’obtenció de coneixement. El seu caràcter és inherentment negatiu, atés que, per definició, la pseudociència és un frau intel·lectual». Així comença el mononogràfic del número 95 de Mètode, coordinat per Angelo Fasce.
Mara Dierssen, neurobiòloga i divulgadora científica, és una de les investigadores de major reconeixement internacional per la seua recerca en la síndrome de Down.
La importància de València en l'antiga ruta de la seda ha propiciat l'entrada de la ciutat en el Programa de la Ruta de la Seda de l'Organització Mundial de Turisme, una iniciativa que uneix territoris i projectes d'investigació des del Japó fins a Portugal. Els experts aprofiten l'ocasió per a recordar i fer valdre el patrimoni històric, artístic i paisatgístic valencià.
L'exposició «Frankenstein o el modern Prometeu: Diàlegs entre ciència i literatura» presenta com ambdues disciplines s'han complementat al llarg dels anys a través de l'anàlisi dels debats científics que es plantegen en de l'obra de Mary W. Shelley.
Talking brains, programats per parlar és una exposició original que ens submergeix en el fascinant món del cervell lingüístic. Una proposta de CosmoCaixa que podem veure a Barcelona fins al 28 de gener de 2018. En el fons estàs aprenent sobre el teu propi funcionament, sobre la complexa capacitat de parlar, de comunicar-te.
Amb motiu del Dia Internacional dels Trastorns de la Conducta Alimentària, recuperem el monogràfic de Mètode dedicat a la nutrició humana, coordinat per José Miguel Soriano i Isabel Frasquet.
«La vida dels joves canviarà més pel canvi climàtic del que ho ha fet la meua per Internet»
Entrevista a Andreu Escrivà
Parlem amb Andreu Escrivà, ambientòleg i divulgador valencià, amb motiu de la presentació del seu llibre a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València.
Recuperem el monogràfic Matèria d'art, publicat a l'hivern de 2008, dedicat a la relació entre art i ciència mitjançant l'estudi de les tècniques de restauració del patrimoni cultural i artístic.
Sota el lema «Canvi climàtic: La notícia més urgent», l'Oceanogràfic de València acull els dies 15 i 16 de novembre el XII Congrés Nacional de Periodisme Ambiental.
Cada 14 de novembre se celebra el Dia Mundial de la Diabetis, enguany baix el lema: «Les dones i la diabetis: el nostre dret a un futur saludable».
Diversos experts analitzen en unes jornades la influència d'aquests animals en la cultura i la societat actuals.
David Coll, biòleg evolutiu i divulgador, explica la seua experiència com a educador al Jardí Botànic de la Universitat de València.
Artemi Cerdà recupera el monogràfic Quan el bosc es crema, i posa a debat la manca de millores en la gestió i prevenció del foc, així com en les polítiques de recuperació forestal.
Una jornada organitzada al Palau de Cerveró planteja els principals reptes que acara el finançament privat de la investigació científica.
Josep Vicent Boira recupera el monogràfic Existeix la ciutat somniada?, publicat la tardor de 2001 i dedicat a analitzar les possibles bases d'un model de ciutat ideal.
El Parlament Europeu acull la conferència «Climate Justice: Engendering the Energy Transition», una jornada dedicada a estudiar i debatre com afecta el canvi climàtic a les dones, però també sobre el paper de les dones com a agents essencials o motors de la transició energètica.
Les jornades «Equitat de gènere pel dret a la salut», organitzades per la Càtedra UNESCO d’Estudis sobre el Desenvolupament i la Facultat d’Infermeria i Podologia, analitzen la situació de la dona en l'accés a la sanitat en el nostre entorn més pròxim i a la República del Congo.