Resulta necessària una valoració ambiental de caràcter integral, és a dir, contemplant la dimensió ecològica, però també l'econòmica i la social. A més, si posem la lupa sobre el País Valencià, veiem que aquest territori presenta unes característiques singulars.
Retrats de ciència inclou trenta-cinc entrevistes a científics publicades en Mètode, trenta-cinc converses amb eminències que es trobaren cara a cara amb periodistes i científics col·laboradors de la revista i exposaren la seua obra i persona. Però, com va ser aquesta experiència?
Un any més, ciència i literatura es fonen i combinen en el concurs de relats curts Inspiraciència. Abans del 21 de juny, totes les persones que vulguen participar-hi podran enviar els seus relats d’inspiració científica en castellà, català, gallec i euskera.
L'últim número de la revista Mètode aborda la qüestió dels estàndards en la ciència, amb especial èmfasi en la biologia sintètica.
Un estudi internacional coordinat per Vicent Balanzá, professor de Psiquiatria de la Universitat de València, tracta de conèixer quin ha sigut l'impacte del confinament en els hàbits de vida saludable de la ciutadania i poder planificar la postpandèmia «de la millor manera possible».
«És impressionant la quantitat de científics de tot el món que s’han bolcat en aquesta pandèmia»
Entrevista a Vicent Pelechano
El bioquímic d'Algemesí Vicent Pelechano, juntament amb el grup de recerca que lidera a Suècia, ha desenvolupat un mètode senzill, ràpid i barat per a poder detectar el SARS-CoV-2 en malalts. Ens ho explica en aquesta entrevista.
Desplaçar el canvi climàtic de l'agenda mediàtica podria comportar el risc que s'endurisca el consens d’una narrativa a favor del creixement econòmic que deixe la qüestió mediambiental en un segon pla.
Malgrat que el coronavirus és un microbi, l'autor fa ús de dos símils animals per explicar l'aparició, sobtada i imprevista (o no) de fenòmens com la COVID-19, però també d'altres desastres «imprevistos», siguin econòmics, socials, polítics o altres.
Durant la quarantena, el cant de les oronelles o el suau dansar de les fulles s’han convertit en espectacles que ens acosten la natura al balcó. Quatre experts ens ajuden a conèixer la fauna i la flora que donen vida a la ciutat.
Ens cal repensar molts aspectes de la nostra vida quotidiana, de les nostres escales de valors, de les nostres pràctiques econòmiques i culturals, en fi, de la nostra coexistència amb la resta de la natura i, especialment, del nostre respecte pels animals no humans.
El planeta s’està beneficiant de l’aturada de moviment humà? Està disminuint la contaminació? Experts de la Universitat Politècnica de València i de la Universitat de València reflexionen sobre l'impacte ambiental del confinament.
En el cas de la pandèmia de COVID-19, tornen a estar presents molts factors que han marcat el recorregut de les malalties emergents en els darrers cinquanta anys. Un temps en què el control i la prevenció de totes aquestes patologies hauria d'haver estat un dels objectius prioritaris de l’acció sanitària internacional.
L’amenaça de les malalties infeccioses ha estat una constant al llarg de la història de la humanitat. En els últims trenta anys, un 75 % de les emergents tenen origen animal i un 17% són transmeses per un vector.
Davant la situació actual, Mètode facilita als seus lectors i lectores l’accés a l’actualitat científica.
La pròxima vegada podríem enfrontar-nos a un virus encara més mortal que el SARS-CoV-2. Ara és el moment perfecte per començar a fer feina, ara que estem conscienciats del perill que representa una pandèmia.
La història dels coronavirus com a agents patògens en humans es remunta a mitjan anys seixanta, quan es van aïllar per primera vegada a partir de mostres obtingudes del tracte respiratori d'adults amb símptomes de refredat comú. En l'actualitat es coneixen set tipus de coronavirus que infecten humans.
L'actual crisi sanitària del coronavirus obre una sèrie d'interrogants sobre la forma d'actuar, sobre els recursos amb què compta la ciència o sobre la importància d'una bona comunicació.
Conèixer els genomes dels virus i les seues filogènies al detall genòmic ens permet entendre l’origen del brot –ha estat una zoonosi des dels rats penats o hi ha altres hostes implicats? On es localitza geogràficament aquesta transició fatal?– i mesurar el ritme de canvi del virus.
Gema Revuelta, Ángela Bernardo, Margarita del Val i Salvador Macip donen la seua opinió sobre la cobertura informativa de la pandèmia.
L'oncòloga Àngels Royo presenta Clar i ras. Parlem del càncer (Vincle editorial, 2020), un llibre de caràcter divulgatiu sobre la malaltia adreçat a tots els públics.
El monogràfic, coordinat per José Pío Beltrán, professor d’investigació del CSIC a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (CSIC-UPV) de València, analitza els avanços biotecnològics en la producció vegetal.
Humboldt i Nuria Rodríguez, passat i present, ciència i art. Tot s'entrellaça a l'exposició de l'artista valenciana, que ens explica com els passos del naturalista alemany han guiat el seu viatge personal i han marcat la seua mostra.
Mireia Coscollà, Santiago F. Elena, Ron Geller i Fernando González-Candelas analitzen els reptes científics i socials davant de la crisi sanitària del coronavirus.
Amb motiu del Dia Internacional de les Malalties Minoritàries, dirigim la mirada cap al laboratori on la investigadora Carmen Agustín posa sota la lupa la síndrome de Rett. A més, coneixem una afectada per la malaltia, Ainhoa Gil; la seua mare, Vanessa López, explica com és el dia a dia de la seua filla.
