La pròxima vegada podríem enfrontar-nos a un virus encara més mortal que el SARS-CoV-2. Ara és el moment perfecte per començar a fer feina, ara que estem conscienciats del perill que representa una pandèmia.
La història dels coronavirus com a agents patògens en humans es remunta a mitjan anys seixanta, quan es van aïllar per primera vegada a partir de mostres obtingudes del tracte respiratori d'adults amb símptomes de refredat comú. En l'actualitat es coneixen set tipus de coronavirus que infecten humans.
L'actual crisi sanitària del coronavirus obre una sèrie d'interrogants sobre la forma d'actuar, sobre els recursos amb què compta la ciència o sobre la importància d'una bona comunicació.
Conèixer els genomes dels virus i les seues filogènies al detall genòmic ens permet entendre l’origen del brot –ha estat una zoonosi des dels rats penats o hi ha altres hostes implicats? On es localitza geogràficament aquesta transició fatal?– i mesurar el ritme de canvi del virus.
Gema Revuelta, Ángela Bernardo, Margarita del Val i Salvador Macip donen la seua opinió sobre la cobertura informativa de la pandèmia.
L'oncòloga Àngels Royo presenta Clar i ras. Parlem del càncer (Vincle editorial, 2020), un llibre de caràcter divulgatiu sobre la malaltia adreçat a tots els públics.
El monogràfic, coordinat per José Pío Beltrán, professor d’investigació del CSIC a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (CSIC-UPV) de València, analitza els avanços biotecnològics en la producció vegetal.
Humboldt i Nuria Rodríguez, passat i present, ciència i art. Tot s'entrellaça a l'exposició de l'artista valenciana, que ens explica com els passos del naturalista alemany han guiat el seu viatge personal i han marcat la seua mostra.
Mireia Coscollà, Santiago F. Elena, Ron Geller i Fernando González-Candelas analitzen els reptes científics i socials davant de la crisi sanitària del coronavirus.
Amb motiu del Dia Internacional de les Malalties Minoritàries, dirigim la mirada cap al laboratori on la investigadora Carmen Agustín posa sota la lupa la síndrome de Rett. A més, coneixem una afectada per la malaltia, Ainhoa Gil; la seua mare, Vanessa López, explica com és el dia a dia de la seua filla.
Davant del degoteig de casos de coronavirus a Espanya, recollim una sèrie de dades i mesures de prevenció, per a evitar una sensació de pànic desproporcionada.
La presentació del llibre Retrats de ciència i la taula redona «Periodisme i ciència: encara dues cultures?» enceten Parlem de ciència!, un cicle de conferències dedicades a la comunicació científica.
El cicle «Dones i Ciència al Botànic» ha reunit enguany científiques i expertes per debatre sobre el paper de les dones en la ciència.
Lluny de ser un ecosistema fantasma, i contra tot pronòstic, la vida s'ha obert pas a Txernòbil després del gran desastre nuclear. Ens ho explica Germán Orizaola en aquesta entrevista.
Cada mes, a la secció de llibres de la revista Mètode, proposem una sèrie de lectures per a complementar i potenciar la mirada científica dels nostres lectors i lectores.
Amb motiu del Dia Darwin, el Bar de Ciències del centre Octubre va acollir la xarrada de Pau Carazo i Raquel Ortells per parlar sobre biodiversitat i evolució.
El director de Mètode guanya la tercera edició del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any amb L’esperit del temps.
Silvia Rueda, coordinadora de Girls4STEM, fa una crida contra l’absència de dones en les professions tècniques.
«El projecte de la Falla Immaterial aprofita unes festes massives per a divulgar ciència»
Entrevista a Francisco Grimaldo i Emilia López
Sota el lema 'Uneix-te al repte del desenvolupament sostenible', la quarta Falla Immaterial permetrà als participants «mesurar com d'alineats estem amb els ODS en el nostre dia a dia».
L'11 de febrer es commemora el Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència amb l’objectiu de visibilitzar el talent femení i promoure la igualtat en els àmbits científic i tecnològic.
La solució sud o el Pla Sud, és a dir, el desviament del riu Túria per un nou canal al sud de València en resposta a la riuada extraordinària del 1957, va suposar un punt d’inflexió en el creixement urbanístic de la ciutat.
«Amb Solar Orbiter volem estudiar com allò que ocorre al Sol afecta les zones més properes a nosaltres»
Entrevista a Julián Blanco Rodríguez
Julián Blanco Rodríguez es troba immers en un dels projectes més ambiciosos en el camp de la física solar fins al moment: el llançament de la sonda Solar Orbiter (SolO), programat per a aquesta setmana des de cap Canaveral, a Florida.
Mètode organitza una taula redona sobre els estereotips que perpetuen la bretxa de gènere en ciència
Amb motiu del Dia de la Xiqueta i la Dona en Ciència Mètode organitza una taula redona dins del cicle «Dones i ciència al Botànic».
L'anuari del 2020 se centra en els reptes de la ciència, les ciències forenses, el paper de la ciència en el nazisme i en els diversos escenaris evolutius que contribueixen a entendre millor la biodiversitat.