Manuel Pérez Alonso és un dels científics emprenedors més importants al panorama valencià. President de Bioval, la primera bioregió que agrupa empreses de base biotecnològica a

Josep Bernabeu-Mestre és Doctor en Medicina i Catedràtic d’Història de la Ciència en la Universitat d’Alacant. La seua especialitat investigadora és la salut pública a l’Estat espanyol. A més a

© José Vicente Bernabeu   «Quan vaig tornar de Gombe i els vaig explicar als acadèmics de Cambridge que els ximpanzés fan servir eines, com nosaltres,

El Centre d’Investigació Príncep Felipe (CIPF) s’alça envidrat i imposant vora la famosa Ciutat de les Arts i les Ciències, un enclavament espectacular.

Enfront dels que defensen una concepció de l’art basada en criteris acadèmics, Ana Donat ens mostra una forma de creativitat

Stuart Clark ha realitzat diverses aportacions en premsa, ràdio i televisió, a més d'escriure abundants llibres de divulgació que

Eudald Carbonell no és un home comú. Tampoc no ho és el seu darrer llibre, El sexe social (Ara Llibres, 2010). Parla sense estupor ni prejudicis sobre el sexe, a

Richard Dawkins (Nairobi, 1941) va estudiar en la Universitat d’Oxford, on va fer el doctorat sota la direcció de l’etòleg holandès Niko Tinbergen (premi Nobel 1973). Després d’una breu estada a la Universitat de Califòrnia, el 1970 va accedir a una plaça de professor al Departament de Zoologia de la Universitat d’Oxford, a la qual va estar vinculat durant tota la carrera acadèmica.

Coronel de l’armada nord-americana i especialitzada en biodefensa, la patòloga Aillen M. Marty ha estat durant molts anys directora de la Infectious Diseases Branch de les Forces Armades dels EUA. Mentre treballava en la Uniformed Services University for the Health Sciences, com a entrenadora de futurs professionals sanitaris, el president Bill Clinton...

George Gouvras és el responsable de bioterrorisme a Europa. El seu interès per la salut pública va condicionar el doctorat d’aquest físic nuclear, que va dedicar la seua tesi a l’ús de la radiació nuclear en el diagnòstic mèdic. Una inclinació pels temes sanitaris que va anar en augment.