Els humans anatòmicament moderns representem una síntesi evolutiva, biològica i cultural del nostre gènere. La genètica ens ha permès contrastar l’existència de multitud d’hibridacions de les poblacions que van viure i conviure amb Homo sapiens fora d’Àfrica.
En aquest treball es passa revista a les principals qüestions que afecten l’evolució del gènere Homo, com és el cas del seu origen, el problema de la variabilitat en Homo erectus i l’impacte de la paleogenòmica.
Aquest article revisa la formació del concepte actual del gènere Homo, que és summament vague, com a rerefons per a instar a realitzar una definició més racional.
Les proves paleoantropològiques trobades en el jaciment del plistocè primerenc de Dmanisi (Geòrgia) han revelat que els primers hominins que van eixir d’Àfrica eren més arcaics que les poblacions africanes i asiàtiques coetànies Homo erectus.
Hi hagué un temps en què l’Homo sapiens coexistia amb altres espècies del gènere, com l’Homo neanderthalensis o l’Homo denisova. No obstant això, tots els grups eren molt reduïts. Avui constatem dues evidències: ens hem quedat tots sols com a espècie (1) i vivim en
Svante Pääbo acaba de ser guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries d'Investigació. Aquest article se centrava en què havien significat els resultats del Projecte Genoma Neandertal, liderat pel científic suec.
Elisabeth Vrba (Hamburg, Alemanya, 1942) és doctora en zoologia i paleontologia per la Universitat de Ciutat del Cap, a Sud-àfrica, i ara és professora al Departament de Geologia i Geofísica de la Universitat de Yale. Ha estudiat molt a fons el registre fòssil dels mamífers
El professor Phillip Valentine Tobias és un dels membres més reconeguts de la comunitat paleoantropològica internacional. Això vol dir que estudia els humans antics i que la seva tasca ha estat reconeguda arreu. Tobias ha fet recerca sobre els nostres orígens i n’ha intentat ordir