L’epidemiologia nutricional estudia les relacions entre l’alimentació i les malalties. En aquest article de revisió s’han seleccionat cinc dels avanços més rellevants en aquest camp, com a exemple de la importància dels factors alimentaris en la prevenció de malalties no transmissibles.

Cómo comemos és una bona lectura que ens mostra que la solució al problema de la malnutrició mundial no passa per una única via, sinó que, de fet, moltes caben dins la nostra cistella de la compra.

El número 106 de Mètode, coordinat per Gonzalo Casino i Montserrat Rabasa, aborda les relacions entre alimentació, societat i salut.

Aquest monogràfic respon a la idea de saber-ne més, d’ajudar a entendre millor les relacions entre societat, alimentació i salut.

Adoptar una mirada evolutiva ajuda a explicar per què homes i dones reaccionen de manera diferent davant de determinades malalties infeccioses i a entendre (i combatre) les estratègies dels virus en la seua incessant carrera evolutiva per infectar-nos i propagar-se entre nosaltres.

La creixent preocupació per la salut ha avivat l’interès per les relacions entre la dieta i la prevenció de la malaltia. Però, malgrat els notables avanços científics, hi ha encara moltes preguntes sense resposta i molts missatges amb base científica que no acaben d’arribar a la població perquè s’extravien entre falsedats i mitges veritats.

Les persones daltòniques veuen els colors diferents perquè no compten amb tota la informació necessària dels cons L, M i S. Un símil seria intentar obtenir amb pintures diferents colors mesclant els tres colors primaris, però en lloc d'aquests tres, només en tinguérem dos, per la qual cosa mai podríem obtenir tota la gamma de colors existents. Ho expliquen Amparo Gil Casas i María José Luque.

Probablement Maurice Hilleman és el científic que més mort i malaltia per infecció ha evitat mai en la història de la medicina. Ell i el seu equip van obtenir o millorar més de 25 vacunes contra virus i bacteris.

Cada període històric ha tingut el seu botxí epidèmic, i gairebé sempre han estat els canvis ecològics entre les comunitats humanes i l’entorn els que han provocat canvis en la patogenicitat i en les malalties epidèmiques.

El problema amb la gestió de la COVID-19 als Estats Units ha estat més polític que sanitari. Quan el president d’un país diu que «no sabia» i pensava que «la majoria de la gent no sabia» que la grip mata, què es pot esperar en la seua gestió d’una pandèmia?