aurores boreals

Aquests fenòmens, boreals o australs, tenen el seu origen en el Sol, la seua activitat i les ràfegues de vent solar que arriben a l'atmosfera terrestre.
0
Cinema amb olors

A principis del segle XX, va començar a sorgir la idea d’un «cinema amb olors». Malgrat els nombrosos intents de portar els olors a les pel·lícules, aquests no van acabar de funcionar  perquè la mida de les sales provocava que les olors es perderen o no donaren efecte al moment desitjat.
0
reptil

Tant els insectes com els rèptils realitzen un canvi de pell anomenat muda però, no obstant això, existeixen certes diferències entre un grup i l'altre. El professor Jesús selfa Arlandis ens explica quines són.
0
al·lèrgia

L’al·lèrgia és una patologia clínica que pateixen alguns individus i que es desenvolupen front a molècules inofensives (és a dir, que no són tòxiques ni infeccioses) anomenades al·lèrgens. L’al·lergen provoca una resposta immunitària de l’organisme, que és l’autèntica causant dels danys i la simptomatologia de l’al·lèrgia.
0
Accident de Txernòbil

La matinada del 26 d’abril de 1986 els operadors de la central nuclear de Txernòbil es disposaven a comprovar la seguretat del reactor.
0
genoma huma

L’ADN codificant és aquell que conté els gens que produeixen proteïnes dins del genoma, mentre que l’ADN no codificant pot estar format per gens que produeixen distints tipus d’ARN, però no es tradueixen a proteïnes.
0
galaxia

El que observem des de la Terra és la llum ens arriba de punts de l’Univers tan distants a nosaltres que han necessitat tot aquest temps per arribar.
0

En els éssers humans resulta molt complicat destriar quin comportament és aprés i quin és innat. Tot i això, el rebuig que generen les serps en la majoria d’adults podria ser un instint heretat dels nostres ancestres.
0

En els ecosistemes mediterranis els incendis són relativament freqüents de manera natural, i generen grans espais oberts ideals per a la germinació i el creixement de moltes plantes.
0

Quan un material es mulla, observem com el seu color es torna més obscur. La professora Inmaculada Pascual Villalobos ens explica per què.
0
mar blava

Quan s'observa una gran quantitat d'aigua com succeeix en la mar, distingim un color blau que pot variar depenent de la massa d'aigua que estiguem observant. La professora Inmaculada Pascual Villalobos ens explica per què.
0

Respon Enrique Font, professor titular d'Etologia a l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva.
0

Respon José Viña, catedràtic de Fisiologia de la Universitat de València.
0

Existeixen nombroses causes que poden produir l'enrogiment ocular, i moltes d'elles no revesteixen gravetat. Ho explica Begoña Domenech Amigot, professora del Departament d'Òptica, Farmacologia i Anatomia de la Universitat d'Alacant.
0

Respon JORGE OLCINA: Els núvols es formen per condensació del vapor d'aire en l'atmosfera. Malgrat la seua aparença senzilla, suau i generalment gràcil, i les seues formes variades com cossos suspesos

0

S'atribueix a Darwin l'opinió que les llàgrimes només serveixen per a lubricar l'ull, però avui s'accepta que tenen també una  funció social.
0

L’escleròtica, coneguda pel seu color com «la part blanca de l'ull», és una membrana opaca, resistent i fibrosa que recobreix part del globus ocular donant-li forma i protegint el seu interior. La professora Begoña Domenech Amigot ens explica quina és la seua funció.
0
superlluna

Segons l'astrofísic i divulgador Javier Armentia, realment no hi ha superllunes. Tal com explica, el terme no és astronòmic, sinó d'astrologia popular. Ho conta a 'Els perquès de Mètode'.
0

Vicent J. Martínez, catedràtic d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, ens respon aquesta pregunta protagonitzada per les cares de la Lluna.
0
miratge espejismo

Ens ho explica Inmaculada Pascual Villalobos, que, a més, ens descobreix el fenomen conegut com a «fata morgana».
0

El rubor és una característica específicament humana, ja que no es dóna en els nostres parents més propers, com el ximpanzé, el goril·la o l'orangutan.
0
panxa

Caldrà vigilar la presència d'un excés de sonoritat o inclús la disminució o absència de sorolls abdominals. Ho explica Joan Lloret, pediatra i col·laborador científic a l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència de la Universitat de València.
0

Ens ho explica María Soledad Prats Moya, del Departament de Química Analítica, Nutrició i Bromatologia de la Universitat d’Alacant.
0
tomaquets

La pregunta no ha de ser si la tomaca és o no una fruita, sinó si és o no un fruit, que és el veritable concepte científic. Ens ho explica Josep Roselló.
0
1 2 3