Estic pensant que potser cal acceptar que allò trivial no és trivial, que l’estructura de veritat autogarantida d’una proposició no ha de significar, necessàriament, que la proposició sigui intranscendent.
[caption id="attachment_4637" align="alignleft" width="200"] Afers. Autors diversos. «Correspondència entre científics i història de la ciència». Afers, Catarroja. 2006. 53/54: 9-134.[/caption] La comunicació epistolar entre científics ha constituït una font directa i explícita per a la història de la ciència. Al llarg de segles de pensament científic,
[caption id="attachment_4633" align="alignleft" width="200"] Exploració, joc i reflexió Assaigs sobre ciència. Joandomènec Ros. Pagès Editors, Lleida, 2006. 380 pàgines.[/caption] Joan Domènec Ros, professor d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i gran divulgador de la ciència, ens presenta en aquest darrer llibre una recopilació dels seus escrits
[caption id="attachment_4629" align="alignleft" width="195"] La píldora de los 800 millones de dólares. Merill Goozner. Belacqva, Barcelona, 2006. 423 pàgines.[/caption] Un estudi de la Universitat de Tufts, publicat el 2001, va calcular en 800 milions de dòlars el cost del desenvolupament d’un nou medicament, cost que justificaria
[caption id="attachment_4621" align="alignleft" width="200"] Qué nos hace humanos. Matt Ridley. Taurus Ediciones, SA, Madrid, 2004. 360 pàgines.[/caption] Quins són els factors que modelen el nostre caràcter, la nostra intel·ligència o la nostra personalitat? En altres paraules, què ens fa humans? El segle xx ha estat testimoni
[caption id="attachment_4617" align="alignleft" width="200"] Nature via Nurture. Matt Ridley. Harper Collins, Nova York, 2003. 336 pàgines.[/caption] Quins són els factors que modelen el nostre caràcter, la nostra intel·ligència o la nostra personalitat? En altres paraules, què ens fa humans? El segle xx ha estat testimoni d’una
En De la Terra a l’espai, l’enginyer David Iranzo aboca el seu coneixement de primera mà de l’exploració espacial perquè el lector interessat descobresca els molts temes relacionats amb aquesta activitat. Iranzo treballa per a l’empresa EADS Astrium, responsable de la construcció i posada a punt dels coets europeus Arianne, on ha adquirit una extensa experiència que li permet escriure amb autoritat sobre el tema.
Crec que dec ser dels pocs que han llegit aquest llibre abans d’haver vist el vídeo del qual naix: The Story of Stuff. En ambdós casos la història és la mateixa: se’ns mostra l’inquietant cicle vital de les coses que tots els dies emprem sense fer la més mínima reflexió per saber d’on vénen i on aniran: electrodomèstics, cosmètics, envasos de tot tipus, telèfons, etc.
No és habitual que un professor universitari siga presentador de la televisió (Cifras e letras, de Televisió de Galícia), coordinador d’un programa de divulgació científica que té l’honor de comptar amb destacats premis Nobel com a convidats (ConCiencia), col·labo-ra-dor de premsa i, a més, desenvolupe amb excel·lència la seua tasca d’investigació i docència.
El debat sobre les diferències de gènere i si aquestes són socials o biològiques no és nou. Però els arguments han anat evolucionant al mateix temps que la ciència i la societat. Si en el passat la inferioritat intel·lectual de la dona es justificava per l’angle del rostre, i més tard per la mesura del cervell, ara són els nivells de testosterona en els circuits neuràlgics fetals...