Mètode publica Estimats volcans. El vulcanisme, del Pacífic a la Garrotxa, un llibre que posa de manifest la importància del fenomen del vulcanisme al planeta Terra.
Fragment del segon capítol de l'obra, Estimats volcans. El vulcanisme, del Pacífic a la Garrotxa, en què s'analitzen els principals efectes de les erupcions volcàniques sobre el territori i les poblacions d'humans i animals que l'habiten.
L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives inaugura un cicle sobre neurociència al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València baix la coordinació dels professors Isabel Fariñas i Federico Pallardó.
L’artista Rafael Armengol conquereix el claustre de la Nau de la Universitat de València amb la instal·lació «El joc del color», en què analitza la descomposició de la llum a través de la pintura.
El 28 de març de 1939, el vaixell Stanbrook salpava del port d'Alacant carregat de refugiats de la Guerra Civil Espanyola. En aquesta data assenyalada, recuperem el monogràfic Ciència i exili de la revista Mètode de la mà del seu coordinador, Joan Lloret.
El CSIC convoca la vuitena edició del concurs de relats científics Inspiraciència. El termini de presentació està obert fins al pròxim 17 de maig.
Semblen contràries, però en realitat la ciència i la poesia estan estretament relacionades.
Stephen Hawking ha mort hui 14 de març de 2018 a la ciutat de Cambridge (Regne Unit). Les seues contribucions a la física i a la visió de l’univers han estat fonamentals per al desenvolupament de la disciplina.
El nou monogràfic de Mètode, Narrar la salut, exposa les diverses maneres en què la literatura està lligada a la medicina i a la salut.
Amb ocasió de la publicació del número 96 de Mètode, Narrar la salut, parlem amb l’escriptor Julià Guillamon sobre la seua obra Travessar la riera, sorgida a partir d’una experiència mèdica intensa viscuda per ell i la seua parella.
Mileva Maric va ser una destacada matemàtica i la primera dona d'Einstein. Tot i que la seua figura no gaudeix de renom, existeix un enorme debat al voltant del seu paper en els treballs del Premi Nobel de Física.
Reflexions entorn al gènere i la ciència des de l'experiència de les dones que la treballen
Quatre veus de científiques
Dificultats, virtuts i, en definitiva, experiències, del fet de ser dona i dedicar-se a la ciència.
El recinte, ubicat al campus de Burjassot, alberga exemplars zoològics, geològics i paleontològics provinents de les 32 col·leccions científiques de la institució.
La presentació del nou número de Mètode destaca els perills de les pseudociències, un tema que afecta nombrosos àmbits i que s'explora amb detall en el volum 95 de la revista.
Segons l'astrofísic i divulgador Javier Armentia, realment no hi ha superllunes. Tal com explica, el terme no és astronòmic, sinó d'astrologia popular. Ho conta a 'Els perquès de Mètode'.
Recordem Fernando Sapiña (1967-2018), professor de Química Inorgànica de la Universitat de València i col·laborador de Mètode. En la revista tenia una secció fixa, «La ciència a taula», en la qual aplicava els seus coneixements de química als aliments i processos culinaris.
Els temes plantejats a la monografia Abelles de mel (primavera de 2002) segueixen vigents: alguns dels problemes que s’albiraven fins i tot s’han aguditzat.
«La pseudociència és un subproducte del prestigi de la ciència com a empresa social i com a mitjà d’obtenció de coneixement. El seu caràcter és inherentment negatiu, atés que, per definició, la pseudociència és un frau intel·lectual». Així comença el mononogràfic del número 95 de Mètode, coordinat per Angelo Fasce.
Mara Dierssen, neurobiòloga i divulgadora científica, és una de les investigadores de major reconeixement internacional per la seua recerca en la síndrome de Down.
La importància de València en l'antiga ruta de la seda ha propiciat l'entrada de la ciutat en el Programa de la Ruta de la Seda de l'Organització Mundial de Turisme, una iniciativa que uneix territoris i projectes d'investigació des del Japó fins a Portugal. Els experts aprofiten l'ocasió per a recordar i fer valdre el patrimoni històric, artístic i paisatgístic valencià.
L'exposició «Frankenstein o el modern Prometeu: Diàlegs entre ciència i literatura» presenta com ambdues disciplines s'han complementat al llarg dels anys a través de l'anàlisi dels debats científics que es plantegen en de l'obra de Mary W. Shelley.
Talking brains, programats per parlar és una exposició original que ens submergeix en el fascinant món del cervell lingüístic. Una proposta de CosmoCaixa que podem veure a Barcelona fins al 28 de gener de 2018. En el fons estàs aprenent sobre el teu propi funcionament, sobre la complexa capacitat de parlar, de comunicar-te.
Amb motiu del Dia Internacional dels Trastorns de la Conducta Alimentària, recuperem el monogràfic de Mètode dedicat a la nutrició humana, coordinat per José Miguel Soriano i Isabel Frasquet.
«La vida dels joves canviarà més pel canvi climàtic del que ho ha fet la meua per Internet»
Entrevista a Andreu Escrivà
Parlem amb Andreu Escrivà, ambientòleg i divulgador valencià, amb motiu de la presentació del seu llibre a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València.