Tot viatge, fins el més banal, té una dimensió de descoberta, tant del món exterior com del mateix viatger. Alguns viatgers, però, han fet i fan de la recerca mateixa l'objecte del viatge. Els objectius, els mitjans i els comportaments d'aquests viatgers han variat al llarg de la història.

Felip II s’havia instruït en l’humanisme, era lector d’Erasme i aficionat als llibres de màgia i ocultisme. Tenia debilitat per l’arquitectura i la geometria, coneixia les obres de Durer i Vitrubi, i Pico della Mirandola. A la seua biblioteca es trobava De Revolutionibus de Copèrnic,

«El que realment fa que la ciència progresse són les idees noves, fins i tot les falses» Karl Popper «El mètode científic no serveix per a tenir idees, sinó per a tractar-les» Jorge Wagensberg “Les mateixes idees apareixen al món no una vegada ni dues, sinó en incomptables ocasions”, escrivia

Va impartir una conferència sobre la manca de llibertat d'investigació durant el franquisme i els canvis que van sofrir les institucions científiques després de la Guerra Civil.

En 2004, amb motiu de la mort de Ramon Margalef, la professora Mercè Durfort va realitzar aquest esboç biogràfic de la seua figura.

Quins son els origens de la literatura científica de divulgació? Quin es el primer llibre d'aquest gènere? Ho descobrim en aquest article sobre Flammarion.

Homenatge al ja desaparegut Ramon Margalef, de la ma de Josep Mª Camarasa. Un recorregut per la seua biografia, amb especial atenció al seu discrus "la teoría de la información en ecología".

Homenatge al doctor Margalef de la mà de Xavier Bellés, antic alumne d'aquest gran ecòleg. Un recorregut pels seus últims anys de vida.

Article-homenatge al gran Ramón Margalef, l'ecologista més important de catalunya i un dels mes coneguts del món, de la ma del periodista i director de la revista, Martí Domínguez.

Un article més per a homenatjar al gran doctor Margalef, conegut ecòleg de fama mundial,escrit per altre dels seus alumnes, Joandomènec Ros.