Els científics de l’Alemanya nazi van donar suport als objectius racistes i imperialistes nazis de múltiples maneres.

Als monestirs medioeuropeus de la baixa edat mitjana monges com Hildegarda de Bingen rivalitzaven amb els monjos en excel·lència intel·lectual.

Al llarg del temps, diversos autors han intentat aglutinar en obres de caràcter divulgatiu la gran història del coneixement científic. Una mostra és el Vestiges de Robert Chambers.

El nacionalsocialisme va arribar al poder adoptant l’estratègia electoral d’un partit de masses, però amb el suport d’elits extraordinàriament ben formades.

L’escriptura i la impressió han passat de mer instrument representatiu a eina bàsica de pensament. De tots els sistemes d’impressió, l’òfset ha estat el més exitós a l’hora de produir a l’engròs llibres i revistes multicolor.

Un dels pilars dels estudis bioantropològics són les col·leccions osteològiques identificades. Aquest treball té com a objectiu descriure aquest patrimoni i mostrar la importància que té.

Entrevista al catedràtic emèrit de Lògica i Filosofia de la Ciència de la Universitat Autònoma de Madrid sobre ciència i belicisme.

La biografia escrita per José María Urkia Etxabe demostra com la història de la medicina espanyola no seria el mateix sense Luis S. Granjel.

Jorge Wagensberg se sentia aliè –intrús– en un món que ha perdut el gust per la conversa lenta i raonada. Una societat en què els humans, atrapats per la por al futur, la incertesa i la volatilitat, renunciem massa sovint a arribar a ser allò que som.

Entrevista a Leo van Bergen, historiador i expert en medicina en temps de guerra.