El repte científic de la igualtat de gènere

Les xiquetes i dones científiques reben homenatge en un nou 11 de febrer, el Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència, una data marcada per Nacions Unides en 2015 amb l’objectiu de fer valdre el talent femení i promoure la paritat i promoció de les vocacions científiques i tecnològiques. Des que fora proclamada, aquesta celebració ve marcada per la publicació d’un informe que, any rere any, posa en evidència la desigualtat real a la qual s’enfronten les científiques arreu del món, tot un repte de cara al futur tecnològic i professional que ofereixen avenços com l’automatització i la Intel·ligència Artificial.

Mètode ha dedicat dos monogràfics a l’anàlisi i comprensió d’aquesta disparitat de gènere. El primer, Dones i Ciència, fou publicat l’any 2012 sota la coordinació de Josep Lluís Barona, catedràtic d’història de la ciència de la Universitat de València, i amb la col·laboració de l’artista valenciana Carmen Calvo. La revista ofereix una mirada general sobre els problemes que tradicionalment han limitat el desenvolupament del talent femení, i analitza des de diferents perspectives les implicacions de la maternitat en la vida, el cos i les carreres professionals de les dones.

L’últim, SheScience, es va publicar en 2016 amb Capitolina Díaz, tres anys presidenta de l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues AMIT i antiga directora de departaments del Ministeri d’Igualtat, al capdavant de la seua coordinació, i la castellonenca Paula Bonet com a autora de la portada i les il·lustracions. A través de les seues pàgines s’assenyalen problemàtiques específiques a què s’enfronten les professionals de diferents disciplines.

Els articles que constitueixen aquests dos volums de Mètode poden prendre’s com a referència per a explicar la situació de desigualtat que encara hui dia arrossega el sector científic, una manca de presència femenina que no només afecta les dones implicades, sinó també a la qualitat de la ciència que es produeix.

El sostre de vidre

Segons les dades recollides pel Ministeri d’Educació, les estudiants són majoria en les aules universitàries. Contràriament, aquesta tendència s’inverteix progressivament a mesura que s’observen els càrrecs universitaris més elevats. En el seu article «Trencant el sostre de vidre», la investigadora Nazareth Gallego-Morón assenyala la lectura de la tesi doctoral com a moment clau en la carrera universitària de les dones i inici de la seua manca de participació en projectes acadèmics i científics.

En un sistema que es pressuposa regit per mèrits professionals i acadèmics, aquesta discriminació jeràrquica no es pot justificar. Així ho explica l’oncòloga Ana Lluch en l’article «El camí per a la igualtat real», on demana la implicació política més enllà de l’àmbit personal i remarca, a més, la necessitat de facilitar la reproducció a totes aquelles dones que vulguen compatibilitzar la seua professió amb la maternitat.

Més enllà del sostre de vidre, la dona s’enfronta llavors a la invisibilitat de la seua figura com a investigadora. Un estudi dirigit per Martí Domínguez, director de la revista Mètode, revela la manca de representació de la dona científica en la premsa espanyola a través de les fotografies publicades: la representació femenina es mostra minoritària i de menor qualitat que la masculina.

Ciència en femení

En «El camí obert per a la igualtat de gènere en la recerca», article signat de manera conjunta per Ana Sánchez, Capitolina Díaz, Marcela Jabbaz i Teresa Samper-Gras, les autores exposen les conseqüències de la manca de talent femení en les institucions científiques, una tendència que resta qualitat a les investigacions; la suposada neutralitat de la ciència és, a hores d’ara, masculina, tal com remarca en el seu article Carmen Magallón, doctora en Ciències Físiques.

La manca d’investigadores en els equips de recerca serveix per a explicar, en conseqüència, la infrarrepresentació del cos i experiències femenines com a objecte d’estudi. En el seu número de febrer, la revista The Lancet assenyala la normalització del cos masculí com a model de diagnòstic mèdic, així com la necessitat de generar producció científica al voltant de la realitat de les dones transsexuals, que continua sent quasi inexistent. La doctora Carme Valls-Robert exposa la necessitat d’incloure la perspectiva de gènere i el cos femení en la investigació mèdica en l’article «La ciència de la diferència».

Mètode nº 76: Dones i ciència