Ona verda: comunicar el medi ambient

A la imatge, Nel·lo Pellisser i Maria Josep Picó, coordinadors d’Ona verda, monogràfic número 66 de la revista Mètode.

El medi ambient i la biodiversitat han estat temàtiques prioritàries en la trajectòria de la revista Mètode al llarg d’aquests 25 anys de difusió de la ciència, alhora que l’atenció a la comunicació ambiental. Una fita que hem de celebrar amb orgull per haver-hi format part i per la qualitat i el prestigi que ha assolit la publicació en aquest quart de segle.

Aquest aniversari ens convida a fer la mirada enrere. L’estiu de 2010 es publicava el dossier Ona verda. Comunicar el medi ambient, del qual ens sentirem, i ens seguim sentint, molt satisfets, com també agraïts per l’oportunitat oferida pel seu director, Martí Domínguez Romero. Aleshores ens va fer molt de goig la nòmina de col·laboradors finalment aplegada al monogràfic. Ara, en fullejar-lo, encara ens ho segueix fent. Tot en conjunt.

Vora set anys després, com les ones de l’impacte d’una pedra en un bassal, l’ona verda sembla que ha perdut força. Entre altres raons, hi hauria les transformacions que s’han produït en el sistema de comunicació mediàtica, el desconcert en el model de negoci i la visió curtterminista amb que operen els mitjans davant l’adversitat. Transcorregut aquest temps, entre els primers llocs del les agendes temàtiques dels mitjans hi trobem alguns temes de l’actualitat mediambiental però, en general, s’ha perdut presència mediàtica, sobretot des d’una perspectiva científica.

En aquest especial destacàvem el protagonisme que havia assolit el periodisme ambiental en les últimes dècades, tot i que advertíem que l’evolució i el creixement d’aquesta especialitat comunicativa havia de superar encara alguns entrebancs per a adquirir solidesa i rigor. Més d’un lustre després comprovem que aquestes limitacions no solament romanen, sinó que s’han agreujat.