La capsa de Dillenius és una novel·la, però basada en fets històrics. El protagonista, Joan Isern Batlló i Carrera (1821-1866), és un personatge ben real: el botànic principal del grup de naturalistes que la reina Isabel II va enviar al continent americà a bord d’una esquadra en una missió neocolonial, la més important de tot el seu regnat.

Tradicionalment, s’ha presentat el llop com l’enemic de l’home, el gran depredador que ens aguaita en el bosc per atacar-nos. Per això se l’ha odiat i perseguit des de sempre. Els pocs casos d’atacs als homes han servit per a justificar matances massives i la depredació sobre el bestiar ha provocat la persecució contínua fins a fer-lo desaparèixer de la major part del territori ibèric.

No podia trobar-se un millor subtítol per a aquesta obra: Històries, anècdotes i consells per a millorar les teves fotografies. I és que d’això tracta. L’autor ha recorregut mig món a la crida i cerca de bones imatges de natura.

Estem davant d’una obra d’art pels dibuixos i les fotos, però que alhora és una eina divulgativa de primer ordre que ens mostrarà una part essencial del nostre patrimoni natural i ens evidenciarà la importància de conservar-lo.

«Llegir» el llibre és com passar un dia en el paradís. Això sí: només el podreu llegir mirant les fotos perquè no porten la més mínima explicació... fins al final de tot.

Tot i que els apassionats de la fotografia el llegiran d’una tirada, el llibre Captura digital y revelado de RAW vol ser una obra de consulta. Això es veu facilitat per les referències creuades, és a dir, les al·lusions a temes explicats en altres pàgines, procediment que, a més, propicia l’assimilació dels conceptes més importants.

«Sideral» no és només un llibre de fotos: a part dels comentaris de cadascuna, la introducció és un bon resum de la història de la fotografia nocturna i fins i tot de l’astronomia.

«Catalunya, 50 racons emblemàtics» no és ni massa grossa ni massa petita, no és cap refregit i els cinquanta llocs estan ben escollits perquè siguin una bona representació del territori.

"Fotografiar con mal tiempo" és un llibre rodó i necessari que descriu com afecta el mal temps a la fotografia i dóna consells pràctics per a treure’n el màxim partit.

El nombre de guies d’ocells segurament assoliria un rècord Guinness, però la majoria són traduccions d’obres estrangeres centrades en un altre país o països. Moltes ni tan sols estan adaptades, però fins i tot les que ho estan tenen el problema de la inclusió d’espècies que no viuen aquí, el que dificulta la identificació.

Si vols saber l’entrellat de com es capta, es processa i es guarda digitalment una imatge, fins produir-se el miracle que la puguis transformar, imprimir, enviar... en aquest llibre en trobaràs la resposta, ja que fa comprensible l’autèntica naturalesa de la imatge digital.

Quan sentim la paraula orquídia normalment pensem en les meravelles exòtiques, i oblidem que aquí també en tenim. El llibre Orquídies de les serres de Montsant i de la Mussara n’és un testimoni fidel.

Tenim un munt de mamífers a casa nostra, de grans i de petits, que viuen amb nosaltres.

El llibre que comentem, prim i de butxaca, no és un llibre gran, però sí un gran llibre.

«El latido del bosque» no és una simple recopilació del que es coneixia, cosa que ja seria força útil, sinó que és també el fruit d’intenses recerques.

Han passat més de tres dècades des que un grup d’ornitòlegs va iniciar un projecte tan ambiciós que semblava impossible. Ni més ni menys que reunir en una publicació totes les espècies d’ocells del món, que en són més de 10.000.

Es publiquen molts llibres de fotografia i de tota mena: de viatges, de paisatge, de reportatge, de fotoperiodisme, de natura

Existeixen llibres molt bons de fotografia nocturna -alguns d'ells, clàssics-, però aquest destaca perquè incorpora temes, trucs i explicacions que no he trobat als altres i perquè no solament ensenya

La veritat és que la primera impressió que et fa aquest llibre és desconcertant. És científic? No exactament. És literari? No del tot. És

Ja des de l’època dels exploradors del segle xix, com Richard F. Burton, els occidentals hem sentit una especial atracció pel continent africà. La

No podem pas dir que es tracti d’un llibre gran. El format de 21 × 15 cm i les seves 50 pàgines no ho permeten. Però això

Tècnicament és una guia visual dels lepidòpters Papilionoidea i Hesperioidea iberobalears en fase d’imago. Però diguem-ho de manera més comprensible: és un llibre que recull

[caption id="attachment_15252" align="alignleft" width="200"] El viatge dels Rodamons La volta al món en 14 mesos Mireia Puntí autoeditat (www.lavoltaalmon.cat, 2012, 222 pàgines).[/caption] Qui no ha pensat algun cop a deixar-ho tot