L'olor de la flor de taronger és molt agradable i pot servir per amanir algunes receptes.
0
Hort de pebres

Per a molta gent el pebre més apreciat és el de fruit gran, llarg, de bona molla, que es cull verd o roig, per descomptat de carn dolça, i que es pot fer farcit o torrat.
0

És possible per als humans viatjar a la velocitat de la llum?
0
104cat-74

© Foto: Javier Díez (www.jdiez.com). Muntatge de les constel·lacions: Fernando Ballesteros El cel nocturn en l’Observatori d’Ares dels Oms de la Universitat de València. En la

0
103-74

L'univers és ple de núvols de gas, pols i matèria orgànica. Els radiotelescopis han detectat la presència d'aigua i gran varietat de molècules orgàniques, peces essencials per al meccano de

0

Una espècie de camaleó fins ara desconeguda, els adults de la qual fan a penes 3 cm de llarg, ha estat trobada a un conjunt d’illots del nord de Magadascar. Aquest minúscul camaleó té la mateixa disposició òssia que qualsevol cocodril gegantí.
0

Segons sembla moltes plantes aquàtiques han adquirit la propietat superhidrofòbica per selecció natural. Però cap amb la perfecció, la convicció i la intensitat de la Nelumbo nucifera.
0
151-55

Si s’haguera d’establir una correspondència litúrgica amb el poder suggestiu que exerceix la cresta calcària del Benicadell sobre els qui

0
149-55

En el darrer lliurament comentavem que, per superar els complicats problemes lumínics que s’han anat indicant, el constructor d’un objectiu

0
147-55

© Mètode La tardor és l’estació de l’any en què estrenem llibres de paper lluent i acolorit i llibretes

0
143-55

Darrere: Martin Reés, Guido Chincarini (organitzador del congrés). Davant: Jim Peebles, Rashid Sunyaev, Rem Ruffini i John Mather (premi Nobel de

0
141-55

Ho veiem a la televisió i ho escoltem a la ràdio. Els diaris ens en parlen, cada dia s’extingeixen espècies en aquest

0
136-55

Bernard le Bovier de Fontenelle era fill d'un advocat parlamentari francès que va ser educat als jesuïtes i, tot i seguir la

0

La humanitat ha viscut moments en què científics i artistes s’han interessat els uns pels altres. Aquests moments són, de llarg, els més creatius de la seva història.
0
110b-73

  Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València L'1 de novembre de 1837, un jove Darwin de 29 anys va

0

Des d'un punt de vista evolutiu, pensem que la funció del gust amarg és evitar la ingestió de substàncies tòxiques.
0
106a-73

Cortesia de Max Mitrofanov Recreació artística de la superfície de Venus.  Expliquen que, quan la darrera sonda Venera es va llançar amb

0
105-73

Històricament, els biòlegs s’han dedicat a l’estudi dels grups d’éssers vius més grans (animals, plantes i fongs), tot caracteritzant la seva forma i funció (el fenotip) com a conseqüència directa

0
103a-73

Arxiu Diputació Provincial de València (ADPV) Algunes fotografies de l’Hospital General de València, extretes d’una publicació de 1927. En les imatges, de dalt a baix,

0

El nostre sistema econòmic ha après a posar preu a la producció i a la comercialització. Però no ha valorat el cost de les externalitzacions de materials residuals acumulable.
0
Metode76_Barona_Nollet

Al llarg del segle xvii van començar a tenir un gran impacte social les exhibicions públiques dels fenòmens naturals provocats o descoberts pels científics. Gravats i pintures de l’època mostren

0
60-22

Un poeta aperduat per l’Horta pot haver reaccionat de moltes maneres segons el moment en què emprengué el pelegrinatge o la companyia amb qui l’acomplí. O, segons amb quins ulls

0

Fa uns dies el MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) em va demanar que comentés un quadre de la seva col·lecció per a un programa de televisió. Vaig triar una pintura de Feliu ­Elias, un artista  postmodernista català que a més va ser caricaturista, editor i crític d’art.
0

Conec la vall d’Àssua des de ben xica, i encara, ella ha estat present fins fa poc en les paraules de la meva mare com una font més certa que la pròpia realitat. El tresor més xic són les fragues, vermelloses i menudes, que maduren cap allà a mig juny, a les vores d’ombra dels prats o dels camins.
0